Després de la lectura del minuciós i aclaridor treball de Paco Juan Xàfer sobre l’obra de Jaume Roig, ‘l’Espill’, he quedat admirat pel descobriment de facetes que l’obra d’este clàssic conté. Un home pre-renaixentista, que no se conforma amb el saber propi de la seua professió, la medicina, sinó que és un gran lletraferit, un extraordinari poeta i un coneixedor dels diversos aspectes de la vida social, artesanal, paisagística, del seu món i que tant ens ajuda a coneixer-lo.
Previ al meu comentari vaig a reproduir alguns detalls que igual coneixeu peró que no va mal recordar:
“ Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill consta de 16.359 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. És una obra de temàtica misògina de l'edat mitjana que rau en la tradició cristiana de Pau de Tars i Agustí d'Hipona, una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i la Mare de Déu. Com molts autors, reelabora amb maduresa i originalitat materials literaris precedents i en exagerar la misogínia cap a la sàtira, posa un mirall als lectors” (Qui vulga ampliar coneixements: https://www.sciencia.cat/temes/jaume-roig-i-el-seu-espill )
Demostra el seu domini sobre el món del comerç i del orígen del peix, dels llocs de pesca, dels estris, de la problemàtica de la venda. Sent jo de Calp, m’emociona que parle del peix de Calp i la seua superioritat sobre el peix de les costes contigües com són Altea i l’Albir (com assenyala Xàfer, és possible que Altea se referisca a un altre lloc). En l’actualitat continua tenint fama el peix de Calp , com també el de Dénia. En Altea, l’Albir i Benidorm se pesca fonamentalment la sardina, utilitzant vaixells que naveguen per la nit amb un focus de llum que atrau les sardines i aladrocs.
També s’interessa per la relació de les malalties i els vicis capitals, que serien temes que parlaria en les tertúlies amb Isabel de Villena. Precisament estos dies rellegia jo la Vita Christi, quin gust hauria de tindre el metge en les converses amb eixa monja tan intel.ligent, tan sàbia, tan sensible.
I també coneixedor, igual per experiència pròpia, del món de les ‘fembres pecadrius’ ( i d’altres golferies) d’aquella bulliciosa ciutat, aportant les seues alertes com a metge. Eixe món que justifica, com també ho fa el frare Vicent Ferrer,
Una interessant lectura però que, he de reconéixer, també dificultosa. Ens pot ajuda les versions al català actual que estan en el mercat, la que sembla interessant la d’Antonia Carré, si no ens recomana Xàfer alguna altra.
Si més no, el treball del nostre amic ens servix com estímul per a aproximar-nos a esta obra.
Gràcies, Paco.
Joan Llopis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada