Autor: Francesc Jover.
Enviat al Nihil Obstat el 12 d’octubre de 2019
La setmana passada vaig conèixer un dels mites
més celebres de la pilota valenciana, el joc autòcton del País Valencià: Antoni
Reig Ventura, Rovellet. Després de parlar amb ell vaig estar tot el dia
molt satisfet; mai havia entrevistat una persona tant important i mai havia
experimentat una emoció igual. Salvant el temps i la distancia, va ser com si
ho haguera fet a la Marilin Monroe o el mateix John Wayne. Em vaig veure una
mica travat, especialment quan intentava fer-li les oportunes preguntes com fan
els entrevistadors mediàtics. Conforme anava contant-me la seva vida em sentia
més incapaç de tirar-li de la llengua. Tanmateix, el seu permanent somriure em
va retraure la serenor i em va fer veure que estava davant, no sols d’un
llegendari personatge, si no d’una bona persona, propera i de fàcil tracte.
Rovellet sap el que ens interessa i t’ho diu de la manera més natural; com
aquell que va a comprar el pa tots els dies, o aquell altre que porta les nenes
o nens a escola.
Em
diu que li va se fàcil introduir-se al joc de la pilota perquè son pare era
l’encarregat del Trinquet de Pelai, el que ara diuen la «catedral de la
pilota». Son pare ja fou jugador de pilota amb el nom de Rovell de Dénia
d’on era natural. Per això el trinquet de Dénia li han posat el nom del seu
fill Rovellet. Antoni Reig, o Tonin que
li deien quan era xiquet, de poc li haguera servit l’espenta de son pare sense
les optimes qualitats que tenia des de ben menut. Va nàixer el 1932 al mateix
carrer de Pelai, justament en una casa al costat del trinquet. Abans de 15 anys
ja el vestiren de blanc i es feu professional amb el nom de «Tonin el fill de
Rovell», la qual cosa vol dir que fou un prodigi de xiquet demostrant la seua
vàlua en aquest esport. Pocs temps desprès s’enfrontava en el millor jugador de
l’època com fou Juliet d’Alginet, altre mític de la pilota. Tota la seva vida
ha viscut de la pilota arribant a la màxima categoria i popularitat en aquest
esport. Per això forma part del grup de millors jugadors de la història que ha
tingut el País Valencià ocupant un lloc especial en la capçalera de la
catedral. Es va retirar molt prop d’arribar a 48 anys, una edat molt avançada
per un pilotaire d’eixa categoria.
Ha
competit el seu estil i saber per tots els pobles de dalt a baix del País
Valencià movent la màxima expectació allà on anava fent partides excepcionals seguides
per una selecta i entesa afició. També em diu que s’ha sentit molt còmode i
satisfet de les partides benèfiques que ben sovint feia, i d’això ho saben molt
be l’hospital de San Joan de Déu i el de Fontilles entre moltes altres
institucions.
L’any
1951 va fer una gira de partides pel sud valencià, competint en Alcoi,
Castalla, etc. Va visitar també al Comtat
l’Alqueria d’Asnar per una gestió que havia de fer en nom de la
Federació Valenciana de Pilota. Encara diu que guarda amb molt d’orgull algun
dels llibrets de paper de fumar Bambú que li regalaren.
Quant a medalles i condecoracions en guarda
tantes que ha perdut el compte. Diu que potser tinga més de 50 copes i caixons
ple de medalles. Li han fet homenatges als trinquets de tots els pobles valencians
on durant més de 30 anys va fer vibrar a espectadors pel seu polit estil. Uns
anys abans de retirar-se, el Consell
Superior de Deports li va concedir la medalla d’argent al mèrit esportiu. Però
de totes les distincions i reconeixements, el que més estima i valora ha sigut
el que li va fer la Generalitat Valenciana el 9 d’Octubre del 2017.
He
pogut sentir les paraules d'agraïment que Rovellet feu en aquesta darrera
distinció i he quedat meravellat per la humilitat i senzillesa que va demostrar
aquest magnific pilotaire. És més, la seva actitud en aquell acte fou
restar-s’hi importància i donar-la a l’esport de la pilota que era l'únic
mereixedor de distincions i homenatges. Finalment va expressar el seu desig de
què la societat valenciana agafe consciència que la pilota ha de ser un esport
de majories a València.
Amb
personatges com el mestre Rovellet, amb l’estil i elegància que ha donat al joc
de la pilota, tenim assegurat el nostre esport nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada