Autor: Francesc Jover. Enviat al Nihil
Obstat el 20 de setembre de 2019
He reprès les tertúlies al Cap i Casal, la
meva ciutat d’adopció, retrobant-me en antics col·legues i altres de nous que
van incorporant-se. Per cert, en saber que soc de Cocentaina, no se per quina
regla de tres em refreguen pel nas la vida i miracles del bisbe Reig Pla.
Sempre els dic –encara que ho saben de sobra– que no és sant de la meva devoció.
A més, afig que fa uns anys un grup cultural de Cocentaina el vam
declarar públicament persona poc grata. De qualsevol manera a mi no m’interessa
el que diu, fa o deixa de fer el meu paixà de sotana. Qualsevol de les
activitats que se li coneixen i que puntualment ixen als mitjans d’informació,
per una m’entren i per altra m’ixen, com a la majoria de ciutadans. Em sembla
que ni els propis creients fan cas d’eixos sermons farcits de “dogmatitis” i
sense tocar peus a terra. Diria que els creients de hui són més selectes i
crítics en la pastoral que els apliquen i no són escolanets d’amén. Tot i així
he de dir-vos que és de veres que el tema em desperta certa morbositat o, si
més no curiositat. Això fa cabussar-me a les xarxes socials cercant els darrers
disbarats del bisbe cocentainer. A Reig Pla se’l coneix principalment per la
seva homofòbia i altres “pecats” relacionats amb el sexe. S’ha dit a tort i
dret que la manera que mons. Reig Pla té estructurat el seu pensament moral
naix a la bragueta. El tenen obsessionat els “pecats” de bragueta i algú –o
alguns– havien de dir-li que són pecats que, segons la dita popular, són
insignificances que el nostre senyor se’n riu. A més a més, no fa més que
qüestionar la violència de gènere i posar problemes de consciència a
l’avortament i a l’administració de sagraments a divorciats i fills nadons.
Problema que tenen resolt molts capellans a peu de carrer i no passa res.
Llegia
últimament a Religió Digital que el darrer mes d’agost ha passat un temps el
citat i polèmic bisbe, al Valle de los Caidos. No crec que fora per fer
exercicis espirituals, perquè per això haguera anat a Montserrat. Però, no ha
sigut solament Reig Pla qui ha estat al mastodòntic mausoleu del dictador
Franco; també ho han fet altres bisbes inclòs l’auxiliar de Madrid Martínez
Camino. Justament ara que, en compliment de la llei de Memòria Històrica i
Democràtica, la societat està en ple debat per desmuntar un dels testimonis
feixistes més importants que queden en la simbologia franquista. ¿Que feien
aquests poders fàctics en aquell lloc? Precisament ara que per la mediocritat
dels nostres polítics per abordar el tema de l'exhumació és el Tribunal Suprem
qui ha de fer-ho.
Per
altra banda, diferents xarxes socials apunten que Reig Pla és l’únic bisbe en
actiu que encapçala una campanya contra el papa Francesc. No crec que el Cap de
l’Església siga tan “perillós» i “revolucionari” com per a voler donar-li la
volta al potent aparell del Vaticà. Perquè, ¿què és el que fa o ha dit el Papa
que ha creat eixe moviment en contra seva? No crec que siga perquè vol ordenar
capellans casats. O si? O perquè no ha caigut massa be que s’haja posat en
alerta dels fidels els Marcials Maciels que apareixen per tot arreu amb la
possibilitat de ser entregats a la justícia laica. Qui sap?
És
veritat que Reig Pla diu sentir una gran estima pel Papa Francesc i per això
mateix no fa més que matisar i interpretar lliurement moltes de les
declaracions que fa el Papa. Bo; ser més papista que el papa i fer-ho per amor
i pretesa lleialtat, tampoc és cap novetat.
No
molt sovint però, en algun moment he sentit anunciar alguna missa per la
conversió del Papa. Això no tindrà molt de trellat si voleu, però, ¿penseu que
en té més la fòbia que Reig Pla té pels que lliurement volen practicar el sexe
d’un altra manera? El sexe, que és una de les importants gràcies de Déu¡ ¿De
veres que per això perilla la moral i bons costums de la societat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada