Alfons Roig ("D. Alfonso") em va traure de casa dijous passat.
M'adoní que
l'exposició Alfons Roig i la Generació
del 27 acabaria hui (diumenge 12) i vaig sentir la necessitat de rememorar
la persona de D. Alfonso
. Qui
m'ha tret de casa no ha sigut la Generació del 27; ha sigut D. Alfons.
És curiós que, d'estudiant, jo no vaig ser fan del pare Roig, no era "santo de mi devoción"; i inclús vam tindre una xicoteta baralla amb ell un company i jo. El professor Roig, al menys aquell dia, no volia que prenguérem apunts en classe i nosaltres (per fer la contra?) posàrem totes les nostres energies en això.
És curiós que, d'estudiant, jo no vaig ser fan del pare Roig, no era "santo de mi devoción"; i inclús vam tindre una xicoteta baralla amb ell un company i jo. El professor Roig, al menys aquell dia, no volia que prenguérem apunts en classe i nosaltres (per fer la contra?) posàrem totes les nostres energies en això.
¿Quant
temps va estar este professor donant-nos classe?
Recorde que
en els primers anys d'estudis vaig ajudar un condeixeble a redactar un
treballet sobre les nocions elementals de l'art (dòric,
jònic, corinti i totes eixes coses...) i l'anècdota dels apunts va
ocórrer ja en els últims anys. O siga que el seu magisteri amb nosaltres va
durar prou de temps.
Una
"maría" anomenàvem despectivament a l'assignatura, que gaudia d'una
sola classe a la setmana i amb l'aprovat "ante praevisa merita". ¿Per
què s'avaluava, per exemple, la literatura i no l'art o la seua història? La
veritat és que suplia importants carències del currículum. En les classes de literatura apreníem de
memòria autors i obres amb escassa lectura i en les de D. Alfons degustàvem les
obres de poetes com Machado o prosistes com Eugeni D'Ors En cap altra classe es
va parlar mai, posem per cas, de Le Corbusier i la seua obra .
("el
inusual religioso, que, entre otras cosas, era un amante del arte abstracto en
una València que todavía lo miraba de reojo")
El record
d'eixes classes és el que hui m'ha tret de casa.
(Ovidio Fuentes
ja va publicar fa 10 anys un article sobre "...la actitud personal, la
visión del mundo y de la iglesia que sabía transmitir [D. Alfonso,
naturalmente]" (nº 31 de NIHIL OBSTAT- Verano de 2007).
Que "el
inusual religioso" es preocupà cordialment pels exiliats republicans
espanyols, I ho he aprés recorrent les quatre seccions de l'exposició:
01. Entre l’esparança i la desfeta.
02. Els derrotats erem tots.
03. Mèxic – Roma – París.
04. Ermita de Llutxent.[i]
Com als que no heu visitat l'exposició jo no vos contaría millor el que allí havia, vos remet a uns articles
que em pareixen suficients per a fer-se una idea prou bona del seu contingut i
del seu significat:
Alfons Roig y la Generación del 27 (Presentación del MUVIM)
Alfons Roig: el nexe valencià entre l'exili i la pàtria perduda de la Generació del 27. (Diari LA VEU)
E.H.M. (coordinador)
,
.
[i] Ha d'haver-hi en el butlletí imprès de NIHIL OBSTAT alguna crònica de la nostra
visita a Lluxent, però jo no he sigut capaç de
trobar-la.
,
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada