L’últim condemnat de la Inquisició (article de Francesc Jover)

Autor: Francesc Jover. Per al Ciudad d'Alcoi (enviat el 5 de febrer de 2013) Publicat el 12 de febrer de 2013

Gaietà Ripoll i Pla (1778-1826), d'origen català, fou un mestre d'escola que exercia a Russafa, aleshores municipi independent de la ciutat de València. Era un personatge excepcionalment singular que vivia tot sol a una barraca de Russafa. Han quedat testimonis de veïns que el conegueren, que van estar publicats el 1930 al diari «El Pueblo». Acusat d’heretgia pel tribunal de La Junta de Fe de València, (antiga Inquisició), va ser detingut l'any 1824 i condemnat a la forca el 31 de juliol de 1826, després d'estar dos anys empresonat. Havia de ser cremat a la foguera, però en un gest de farisaica humanitat ho feren en una foguera simulada. En realitat va ser executat en la forca instal·lada front a la Llotja de la ciutat de València i seguidament foren denigrades les despulles.

Ripoll, a més de maçó, fou acusat de no impartir doctrina cristiana als alumnes, de no traure's el barret davant del viàtic, de menjar carn en divendres de quaresma, d’haver retirat el crucifix de l'aula on feia les classes, etc. És a dir, el van assassinar per ser un mestre lliure pensador en un país dominat per l'absolutisme i la intolerància. Una de les preguntes que li va fer el tribunal va ser: «Admets la infal·libilitat de la Santa Església Catòlica, Apostòlica i Romana?» La resposta del mestre Gaietà Ripoll va ser: «Senyoria, jo veig la història de l'Església com un compendi d'errors humans, uns errors que en lloc de minvar amb el temps, s'han incrementat. Aquest procés en seria una mostra». No podia ser més explícit el mestre Ripoll.

Era aleshores arquebisbe de València, Simón López y Garcia (1744-1831), destacat antiliberal que havia sigut diputat a les Corts de Cadis abans de ser bisbe. Al trienni liberal (1820-1823), el bisbe Simón no va acatar la Constitució de 1812 i es negà a complir un decret que demanava als capellans explicar la constitució a les esglésies. Fou desterrat d'Espanya i anà a Roma, en acabar-se el trienni liberal tornà i fou condecorat. El Papa Lleó XII el va nomenar arquebisbe de València per setembre de 1824, any en què fou empresonat Gaietà.

L'associació Valenciana d'Ateus, Agnòstics i Lliurepensadors (AVALL), acaba d'estrenar un documental que gira al voltant d'aquesta víctima de la Inquisició valenciana, que és considerada la última d'Europa per la Inquisició. Més concretament, per «Les Juntes de Fe», presidides pel canonge Josep Maria Despujol. El documental aporta dades biogràfiques d'aquest mestre d'escola de Russafa. Diu que va entrar en contacte amb el deisme, doctrina que creu en l'existència de Déu, però no reconeix la seua intervenció en la vida dels individus ni creu en els dogmes ni ritus de cap església.

Cal dir que la Inquisició havia sigut abolida a Chanmartin (Madrid), per Napoleo el 1808; i per la Constitució de Cadis el 1812. El 1814, una de les condicions que posaren al Borbó, Ferran VII, per tornar a ser rei d'Espanya, era abolir definitivament la Inquisició. Però, passant-se per baix cama el compromís, va tornar a imposar-la, encara que canviant-li el nom i dient-la «Junta de Fe». Després de l'assassinat de Ripoll, encara van passar huit anys, el 1834, per abolir definitivament el Tribunal de la Fe.

El dogmatisme i fonamentalisme religiós, el mateix que l'absolutisme polític, ha sigut un error històric que ningú no s'ha penedit públicament. Si alguna entitat, política o religiosa, ho ha fet ha sigut en lletra menuda, però ha quedat invalidat per la conducta que han continuat mantenint: fonamentalista, autoritària, opaca i plena d'errors.       

Quant de temps més haurà de passar perquè identifiquem qui són els dogmàtics, els fariseus i els deshonrats? Sens dubte encara en queden d'aquells que han permés assassinar cervells privilegiats a la foguera. Actualment son desterrats, exiliats o forçats a emigrar, i ells gaudint d’impunitat.

Francesc Jover