Us envie l'enllaç de l'article sobre La República i la memòria democràtica que ha sigut publicat avui (5 Feb 2016) pel diari La Veu del País Valencià.
Aquest article amb una xicoteta modificació, el vaig enviar el dia 25 de gener al diari Levante, si bé no la publicat.
Espere siga del vostre interès.
Salut i República,
Vicent
El dissabte 23 de gener vaig llegir l'article d'opinió que va escriure Javier Reig al diari Levante. Em va estranyar que l'assessor del grup municipal del PP a Gandia escriguera sobre la "Memòria Històrica", perquè el PP no ha volgut mai fer una Llei de Memòria Històrica al País Valencià. Entre d'altres territoris on sí que han promulgat i publicat altres partits polítics aquesta llei, estan Catalunya, Andalusia i Aragó.
Per una banda, perquè és normal que el PP no tinga interès en aquesta memòria. Els morts del bàndol de la dreta, durant la Guerra Civil, els hem pogut veure fins fa uns anys escrits als murs i parets de tots els pobles de l'Estat, malauradament encara en queden les llistes en alguns pobles.
Per una altra banda, tots ells estan enterrats en els seus nínxols dels cementeris. Mentrestant, existeixen en les fosses situades en les voreres dels camins i en altres espais més de 150.000 assassinats. El Govern no ha volgut fer ningun esforç perquè les seues famílies puguen recuperar els seus morts i donar-los un enterrament digne pel simple fet de ser del bàndol republicà.
El PP no ha volgut criticar mai el franquisme i, a més a més, dóna unes subvencions molts generoses amb diners públics a la institució que venera la seua memòria. Això és el que ens fa parlar dels feixisme franquista, per aclarir millor el concepte.
Com a ciutadà republicà i com a persona que estic estudiant la Memòria Democràtica, voldria comentar algunes qüestions sobre aquest tema.
En primer lloc, i pel que fa als assassinats dels religiosos, a ells no els mataren per ser religiosos, sinó perquè donaven suport a la ideologia feixista junt amb els partits de dreta i la classe poderosa del seus pobles. Vaig tindre la sort d'estudiar "l'Església al s. XX" i em donava classes un gran admirador de l'obra d’Hilari Raguer, un advocat i historiador que va participar en les vagues dels anys cinquanta a Barcelona, i després va entrar com a monjo a Montserrat. Ell és un dels millor especialistes de l'església a l'Estat espanyol i en les entrevistes i els articles que escrivia, tenia molt clar el que he dit al principi del present paràgraf. Una prova del que diem, es que també hi va haver retors assassinat pels feixistes i els falangistes per l'única raó que eren persones que ajudaven la gent dels pobles, que estaven en contra dels falangistes i intentaven crear nuclis culturals. Cal recordar també, que l'Església va declarar la Guerra Civil com a Ccroada per defensar els seus interessos i privilegis tant econòmics com ideològics.
En segon lloc, m'agradaria comentar que efectivament al llarg dels primers mesos de la Guerra Civil, alguns grups d'anarquistes van actuar incontroladament. Aquesta situació va perdurar fins al mes de novembre de 1936 quan el govern republicà des de Madrid va poder controlar-la. Però els que manipulen la història, no diuen que el feixisme es va aixecar en armes contra un govern elegit democràticament pel poble (Es tractava de la mateixa situació que si haguera triomfat l’intent de colp d'Estat del 23-F) i que la República va ser la primera democràcia que va existir a l'Estat espanyol. Per aquesta raó, els terratinents, una part dels militars, l'Església i el poder financer ajudats per Itàlia, Alemanya i els soldats d'origen africà, van donar suport i finançar la Guerra Civil.
En tercer lloc, el règim feixista de Franco es va atrevir a fer el que no s'ha fet a ningun país del món. Una vegada acabada la guerra va continuar assassinant la gent, entre ells a Marcel·lí Pérez, l'alcalde de Gandia que ni tenia les mans tacades de sang ni es va lucrar amb el seu càrrec i una de les seues obsessions era portar la cultura i la formació al poble. L'últim assassinat pel feixisme relacionat amb la Guerra va ser el de Julián Grinau, l'any 1963. Franco va instaurar després de la Guerra Civil un règim de por, fam, misèria, repressió, delacions, etc., que li va permetre perpetuar-se durant dècades en el poder. La història no por mantenir-se amagada. Recordem una frase que Azaña va pronunciar a València: "Ninguna política pot fundar-se amb la decisió d'exterminar l’adversari".
Per últim, voldríem comentar que nosaltres des de l'Associació Republicana anirem donant a conèixer els homes i les dones que a Gandia i a la comarca de la Safor lluitaren per defensar un règim democràtic i que trobaren l'assassinat per defensar els seus ideals. Continuaren recuperant la memòria democràtica de la nostra comarca.
Hem intentat fer aquests comentaris des de la perspectiva d'aquella coneguda frase que diu: "Els pobles que obliden la seua història, estan condemnats a repetir-la". No podem tancar en fals un període històric que va produir tantes ferides al nostre poble. Les ferides es tanquen curant-les i no oblidant-se d'elles.
Per ultimar l'article m'agradaria comentar que aquest oblit de la memòria democràtica, va ser una de les traïcions que va fer "l'esquerra" en els pactes de la Transició, on varen silenciar també moltes altres qüestions que avui van sortint a la llum.
Pense que l'Ajuntament que ens governa actualment a la ciutat de Gandia pot fer la política que crega convenient per fer de Gandia una ciutat més democràtica, on les persones tinguen prioritat. El PP està intentant donar lliçons a través d'articles i comentaris sobre què han de fer. Precisament ells que han destrossat aquesta ciutat durant els quatre anys que han manat. Que l'únic que s'han dedicat a fer és grans obres i governar per als seus amics, l'alcalde, avui ja exalcalde, Torró, ha actuat com un vertader cacic fent obres, destruint moltes de les coses que caracteritzaven Gandia com a una ciutat culta i mediterrània, com l'autèntica ciutat dels Borges, ajudant els seus amics, deixant la caixa buida, ja que no han tornat ningun euro dels préstecs que tenia l'ajuntament i endeutant-nos al llarg de quatre anys amb 130 milions d’euros que s'afegeixen al que ja arrastràvem. Després d'escriure l'article, hem pogut veure amb alegria com ha dimitit del seu càrrec com a regidor. Suposem que la seua decisió està presa presumptament per totes les imputacions que li han arribat. El seu període com a alcalde populista i caciquista, ha representat per a Gandia una marxa endarrere en la història de la ciutat.
Nombrar també Ciutadans. Ciro Palmer va pronunciar unes paraules en la sessió que l'Ajuntament va celebrar a Beniopa, en les quals deia que ell ve d’una saga de polítics que havien conegut Beniopa quan era un poble independent. No hem d'oblidar que el seu avi va ser un dels alcaldes que en l'època de la República va portar moltes reformes que van beneficiar el poble de Gandia.
Nosaltres des de l'Associació Republicana hem de dir que no som uns nostàlgics dels passat, sinó que continuem la nostra labor per aconseguir la República que després d'una Transició desafortunada per als interessos del poble, i d'una monarquia borbònica desprestigiada i anacrònica, arribarem a conèixer.
Vicent Cremades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada