El senyor Reig Plà i Auschwitz. (Escriu sal.lus herrero)

Bon dia, Enrique,

t'envie este article per si el volgueres publicar a Nihil Obstat.

Salutacions,

Sal·lus

(publicat a LA VEU, DIARI DIGITAL  del  PAÍS VALENCIÀ)

http://opinions.laveupv.com/sallus-herrero/blog/4319/el-senyor-reig-pla-i-auschwitz

El bisbe d’Alcalá de Henares ha tornat a desbarrar contra el “hobby gai”, per a responsabilitzar-lo de la retirada del projecte de contrareforma de la llei de l’avortament. El senyor Reig Plà és un catòlic integrista que no dubta mai, que no s’interroga sobre si la seua fe i religió és un invent, neuròtic i fantasiós, dels seus deliris malaltissos perquè ell és un fanàtic, amic de franquistes pronazis, com Blas Piñar al qui abraçava a Cuelgamuros, l’actual símbol feixista i pronazi del “Valle de los Caídos por Dios y por España”, on el senyor Reig ha anat a celebrar alguns actes litúrgics de suport al franquisme, al feixisme i al nazisme. Un símbol ignominiós.

El senyor Reig Plà és un homòfob i un misogin, odia els gais perquè s’odia a sí mateix i odia les dones amb una virulència extrema, per això va tenir la barra d’anomenar el tren de la llibertat, de les dones per a demanar el dret per a decidir sobre la seua pròpia reproducció, com “el tren de la mort” cap a Auschwitz. Ho diu algú que confessava, al Seminari de Montcada, a finals dels anys setanta, que, quan estudiava a Roma el doctorat de teologia moral s’emocionava davant les manifestacions mussolinianes, dels Missinos, l’MSS, els hereus ideològics dels qui pactaren amb Hitler i Franco per a la ‘Cruzada’ d’extermini a l’estat espanyol i els qui donaren suport a la División Azul i als camps de la mort i d’extermini de Hitler, amb els qui el papa Pius XIIé, va ser còmplice amb el seu silenci i una certa col·laboració amb l’Holocaust i amb l’ajuda a criminals nazis, després de la Segona Guerra Mundial, perquè fugiren de la justícia, com Eichmann que analitza Hannah Arendt a “Eichmann a Jerusalem o Luburic, que retrata Francesc Bayarri a “Cita a Sarajevo”; que un senyor de tendències franquistes, feixistes i pronazis, com el senyor Reig Plà, faça servir els camps de concentració i d’extermini per anar en contra dels dret de les dones a decidir, lliurement, si volen ser mares o no, és una indecència i una perversió intel·lectual molt gran; una gran depravació. Perquè el senyor Reig està format per materials explosius, una infinita vanitat, una gran ignorància, una enorme mediocritat, grolleria i estupidesa i una ambició de poder desmesurada.

No ho fa això -d’atacar les dones i els homosexuals- perquè sí, perquè siga un depravat, que també, ho fa perquè està rabiós; ell, gràcies a l’era Rouco, s’havia col·locat a Alcalá de Henares, al costat de la seu cardenalícia de Toledo i de Madrid, esperant, atentament, la seua oportunitat per a escalar posicions de poder dins de la jerarquia eclesiàstica i fer-se amb alguna de les places més cobdicioses i importants de l’església dins l’estat espanyol. Ara, els “nous aires” del Vaticà, amb el Papa Francesc, almenys la imatge que desprèn dient que ell no és ningú per jutjar els homosexuals ni condemnar les dones, contrasten amb els judicis sumaríssims de Reig contra els gais, contra les dones, etc. Tot plegat, potser, l’han deixat una mica ‘tocat’, ‘al marge’, de banda, observa, furiosament i envejosa, com alguns dels qui ell considera amb menys caràcter, més febles, amb menys personalitat o ‘carisma’, més ‘moderats’, amb menys capacitat per enfrontar-se “come il faut” contra els “liberals”, els socialistes, el lobby gai o el lobby feminista, com Osoro, li passa al davant, i cabrejat mou peça per advertir i fer-se visible, avisar que ell està allà, disponible per a criticar a qui faça falta que no acate el catecisme de l’església catòlica, apostòlica i romana. A Espanya, el catecisme ha de ser més important que res, per això tenen col·locats al T.C. a gent de l’Opus Dei perquè imposen el fanatisme apostòlic per sobre de la Constitució, els drets humans i els drets de les dones, considerades pel senyor Reig Plà, éssers inferiors, pecaminosos i menyspreables pel fet d’excloure els bisbes en les seues referències a l’hora de decidir ser o no ser mares, sense acatar allò de “rebrem tots els fills que Déu ens envie”. Per això, tracta les dones de manera insultant i amb una violència destrellatada, comparant-les als nazis de les SS. Qui és nazi en aquesta història? Qui menysprea i odia,virulentament, a qualsevol que no acate el catecisme intolerant, dogmàtic i reaccionari del senyor Reig Plà que s’inventa un Déu a la seua mesura, odiosa, misògina i homòfoba?

Si això és ser catòlic, el que predica el senyor Reig Plà, fan ganes d’anar corrent a demanar l’apostasia i esborrar qualsevol petjada anterior de religiositat. Els qui no creiem en éssers sobrenaturals o extraterrestres pensem que són els éssers humans els qui inventen els déus per justificar les seues malifetes, poders, dominacions i desgavells, posem per cas, la “cruzada” exterminista de Franco, amb el suport de la majoria de la Conferència Episcopal Espanyola per derrocar la II República i mantenir els privilegis eclesiàstics i econòmics de l’església, dels terratinents, de l’aristocràcia i de l’alta burgesia espanyola.

Els filòsofs de la Il·lustració, Spinoza, Hume, Kant, etc. han criticat les supersticions religioses, el fanatisme, la intolerància, la fe irracional de l’església, que pretén aquesta “locura religiosa” de voler guanyar el cel, amb el suport que li donen els privilegis i els poders dominants, econòmics, polítics, mediàtics, etc. i amb l’opressió, el control, la dominació i la castració dels drets de les altres. Fuerbach, Marx, Nietzsche i Freud ens mostren que són els éssers humans els qui fabriquen les religions (i no al revés com ells creuen), que les religions es mostren hostils amb la ciència (Galileu), denigren i mutilen la vida (Nietzsche), es nodreixen de la misèria social dels éssers humans i s’alimenten pel somni que hi ha un més enllà per sobre dels combats per la felicitat i la justícia a sota a la Terra (Marx).

També crec que no és pot reduir la religió només a malifetes i supersticions, perquè en el cas, posem per cas, de la teologia de l’alliberament, del budisme social i d’altres maneres de creixement espiritual, a pesar de la religió institucionalitzada, de les sectes i de les esglésies, hi ha gent que s’ajuda de la seua espiritualitat per créixer i activar la dimensió de la solidaritat i de la lluita contra la misèria, la desgràcia i les injustícies, treballant per la justícia, la llibertat, pels drets humans i per la felicitat humana, com observa el sociòleg brasiler Bonaventura Dos Santos i l’ecologista ètic Leonardo Boff; i, sovint, lluiten per la fraternitat, sense esperar cap recompensa celestial ni paradís en cap més enllà.

Davant els desgavells, les supersticions i els flagells discursius i insultants del senyor Reig Plà i dels seus col·legues clericals reaccionaris, no podem deixar de criticar les religions, les sectes i les esglésies amb la màxima contundència perquè es vinculen amb les supersticions que cerquen perpetuar les desgràcies, les injustícies, les explotacions i les opressions; nosaltres hem de continuar criticant les religions i les supersticions d’uns senyors hereus de la ideologia franquista i del nacional-catolicisme, que va mantenir vincles pronazis, genteta que fa servir qualsevol retòrica, sense cap vergonya ni escrúpol, inclús els camps d’extermini dels seus aliats i amics nazis, per imposar les seues irracionalitats dogmàtiques i doctrinàries contra les dones, els gais, els liberals, els socialistes, els comunistes, els anarquistes i qualsevol persona amb dos dits de front que considera que els bisbes, monges, frares i capellans no han de ficar els seus nassos en les vagines de les dones, ni en els llits dels altres, ni en les relacions afectives dels gais. Ells, que prediquen per als seus fidels acòlits però no podem imposar els seus pecats al codi penal; si volen, poden castrar-se i amputar-se els òrgans sexuals, no estan obligats a casar-se ni a aplicar el matrimoni gai al si de l’esglèsia catòlica, com han fet altres esglésies reformades, però no poden evitar que els altres decidisquen sobre les seues vides, la seua sexualitat i la seua pròpia reproducció, com és el seu deure, responsabilitat i obligació.

Nosaltres, des de la laïcitat, podríem qüestionar la seua obscurantista sexualitat, la seua amputació sexual, pública, que dóna peu a la pederàstia i l’abús sexual d’infants, i pensem que haurien de deixar llibertat per al celibat, però no diem res perquè és problema ‘seu’, tot i que afecta, molt sovint, els infants dels quals abusen –sexualment- en la intimitat. I és un delicte que per subsanar-lo d’arrel, haurien d’abolir el celibat obligatori, que és una de les principals causes dels casos de pederàstia i pedofília al si de l’església catòlica… Però ja s’ho faran perquè només els espera un descrèdit infinit, com al tàndem Rajoy-Gallardón que plantejaren la reforma de la llei de l’avortament com una creuada, per càlculs electoralistes, excitats pel suport de la CEE i d’uns bisbes prenent els carrers de Madrid, amb ulleres de sol com mafiosos i han fet el ridícul. Ara han hagut de fer marxa enrere, els del PP, també per càlculs electorals i perquè inclús els del seu propi partit no estaven per donar suport a una llei retrògrada i mostren la lleugeresa i la frivolitat del seus principis programats per estafar a gent incauta i molt crèdula. Perquè cada vegada més gent -a l’estat espanyol- no està disposada a tornar a la dictadura de nacional-catolicisme ni que un clergat reaccionari fique el nassos en les vagines,en les opcions sexuals i en afers que no són de la seua incumbència, com el dret decidir de les dones, dels gais, de Catalunya o del País Valencià.

El senyor Reig Plà, amb una supèrbia espantosa i un odi infame als socialistes i a qualsevol persona d’esquerres (a no ser que siga el senyor Bono, fill de falangista i “socialista” hereu de l’espanyolisme franquista), intenta desqualificar intel·lectualment al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, com si aquest fos l’únic responsable de les decisions del Govern del PP; amb això, és desqualifica el mateix Reig Plà, que és d’una grolleria, banalitat i misèria intel·lectual esfereïdora… De fet la seua tesi doctoral és entorn un moralista de la casuística del segle XVI-XVII, un tal Alfonso Ma de Ligorio, eixa és la seua moralitat tridentina que intenta reproduir inquisitorialment al segle XXI. Encara recorde quan vivíem al Seminari de Montcada, a finals dels anys setanta i contava acudits contra els homosexuals i alguns dels seus pupils, d’un curs major que el meu, li reien les gràcies i repetien amb un odi cerval contra els gais: “fogons, fogons, fogons”, dient que si pogueren els posarien un ferro encès a dins el cul; allò era cristià? O –simplement- humà? Potser això siga ‘cretí’, una branca nombrosa d’allò cristià. En realitat, el que volien posar dins el cul dels altres, era el seu propi penis que s’empalmava contant acudits contra ‘mariquites’ i ‘maricons’, mentre es menyspreaven a sí mateix i se’ls notava molt, en reafirmar –forçosament i artificiosa- la seua ‘masculinitat’, perquè s’excitaven i perdien “el domini de sí”, com diria Michel Foucault en l’anàlisi sobre la història de la sexualitat humana o la història de la follia.

I és que, a quin sant eixe odi contra els gais i les dones, si no els picara tan interiorment i íntimament? Si els pica, que es rasquen, però que deixen que cadascú es fregue, estime i es done plaer -lliurament i entre adults- com vulga, perquè fan el ridícul; són patètics i altament perillosos. Perquè cada vegada que prediquen contra els gais i les dones, considerades Eves, putes, en el fons, sermonegen contra sí mateix, contra la seua pròpia homofòbia, contra la seua misogínia, contra la seua ‘feminitat’; només cal mirar-los sempre vestits amb faldes, com uns travestis, com unes “feministes radicals”, vestits de violeta; l’odi contra sí mateix, els duu a insultar els altres, sobretot “les altres”, gais, lesbianes, dones, feministes... perquè voldrien imposar-les el catecisme a la força, tan si volen com si no; aquesta és la seua Espanya, la tridentina, la intolerant, la contrareformista, la colonitzadora, la fosca, la tenebrosa, l’obscurantista, la “catolicíssima” Espanya, la que es va aliar amb els nazis per ajudar en l’extermini als camps de concentració d’Auschwitz, Treblinka o Jasenovac, amb benedicció de la CEE de la dictadura feixista de Franco, al que els bisbes espanyols portaven sota el pal·li a les seues processons victorioses, mentre afusellaven milers i miler de rojos, republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, independentistes, liberals i demòcrates dels Països Catalans. Eixa és l’Espanya que el senyor Reig Plà voldria imposar per a decidir per les altres com un petit dèspota, tan cínic com Rajoy, que sobreviu sembrant l’escena de cadàvers polítics que, prèviament, ha empentat perquè caigueren a l’abisme, com Bárcenas, Gallardón, etcètera. El senyor Reig deia que la principal virtut del cristià era l’obediència als ‘superiors’, no estaria gens malament que, els seus caps, l’enviaren a una cartoixa perquè expie la seua desmesurada ambició de poder amb meditació i silenci; amb aquest afany de dominació i de poder intenta reomplir el nihilisme que hi ha al seu interior. Un ‘no-res’, ple de mediocritat i d’odi infinit contra els gais, les dones i els catalans, que el perseguirà fins la mort, sense ni una engruna de caritat, de justícia ni de pau interior. Perquè és l’odi profund i el menyspreu contra sí mateix. Un senyor absolutament incapacitat per estimar a ningú més que a les seues odioses proclames contra les dones, els gais, els catalans [valencians i balears] i la gent d’esquerres; és l’antitesi absoluta, posem per cas, de Jesús de Natzaret, de Ghandi o de Luther King; només odi i ressentiment.

Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià