LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A XÀTIVA , A.Signes

Seguint el cicle de la historia dels nostres pobles en el Forum de Debats de la Universitat de la Nau de València, el passat dìa 14 vam presentar el llibre “La repressió franquista a Xàtiva". Els autors, un grup d’ historiadors i investigadors de la universitat de valència, han pretés amb ell despertar la nostra memòria històrica esbrinant el període de posguerra, des de 1939 fins a 1976. El llibre està publicat per una editorial xativina, Ulleye, dirigida pel profesor Antoni López.

Com ja és notori i conegut el cicle La historia dels nostres pobles ja el portem vigent en el Forum de Debats de la Universitat des de fa uns quatre anys. En els quals hem presentat una desena de llibres, tots ells amb l’objectiu de fer memoria histórica per tal de no oblidar els fets passats tal com van ocorrer i no com alguns interessadament han volgut presentar-nos. La història doncs cal investigar-la objectivament, seriosament, al menys per dues raons. La primera, per tal de no repetir els mateixos errors. El que diu la cançò: qui no coneix la seua historia està condemnat a repetir-la. La segona raó, per tal d’aclarir les manipulacions i mentides amb les que ens han venut una historia irreal i falsejada.

 

El llibre està compost per diverses col·laboracions, cadascuna escrita per un autor:
-   La Repressió al País Valencià, de Pablo Rodriguez Cortes
-   La repressió a Xàtiva de 1936 a 1942, de Vicent Gabarda
-   La Causa general, de Josep Miquel Santacreu
-   L’agricultura a Xàtiva durant el primer franquisme, de J.Rafel Pérez Borredà
-   La Xàtiva que va coneixer Kati Horna, de Cristina Escrivà
-   La persecució de les minories religioses a Xàtiva, de Isaïes Blesa
-   La repressió de la maçoneria valenciana, de Vicent Sampedro
-   Un exemple del món carcelari franquista: la presó de Xàtiva, de Ricard Camil Torres
-   José Aragonés Saborit, artista, intelectual i màrtir república, de Salvador Català
-   Morir lleno de razón: Simón Artigues in memoriam, de Josep R. Pérez Borredà.
 

La Xàtiva que va coneixer Kati Horna

 En la presentació intervingueren:
        Rafel buforn, catedràtic de batxillerat
        Antoni López ,Universitat de València i editor del llibre
        Ricard Camil Torres, Universitat de València
        Alfons Cervera, escriptor
        Antoni Signes, presentador i moderador

            Del llibre parlaren tots els intervinents, jo solament vaig voler ressaltar la figura malaurada de Simón Artigues de Soler i Fillol,fill de Xàtiva, d’una familia ben coneguda i empresonat a Xàtiva a l’acabar la guerra. Condemnat en judici sumaríssim a la pena de mort. La causa, haver lluitat com a comandant de l’exercit republicà. El més punyent d’aquest cas és que ell ja va ser comandant durant la guerra d’Africa i va tindre com a company de batalló al tinent Francisco Franco i Bahamonde, que alehores encara no hi havía fet prou mèrits per a dir-se generalíssim. Quan li van presentar a Franco el dossier de la sentencia del seu company Simon Artigues, no va tindre cap inconvenient en signar-la i estampar el famos “enterado”

        Com que jo vaig viure a Xàtiva en la última part del període que compren el llibre: de 1968-75, vaig voler relatar algunes anècdotes que fan referencia a la repressió i manca de llibertat d’aquells anys:

 

1) Quan l’any 1968 vaig destinat a la parroquia de Sts. Joans de la raval de Xàtiva encara recordé a la gent que mencionava el bombardeix de l’estació de tren, ho feia baixant la veu i mirant si hi havía “roba estesa”.Havía estat tal la mortaldat, deien, que encara, després de vint anys, es podien apreciar en les rames dels plataners de l’estació troços de carn i vestits de les victimes de les bombes produïdes per aquells avions italians, del bando nacional, que venien de Mallorca expresament a matxacar al tren de soldats que anaven de retirada, la guerra ja era perduda i gairebe acabada.

 

2) En eixa época també recordé que havien detingut a tres militants d’esquerres, per haver repartit propaganda en contra del règim de Franco: Manuel Cassesnoves, Artur Bellver i Rafel Suârez . Abans de celebrar el judici van estar a la presó a Xàtiva i allí els vaig visitar i conhortar com manen les Obres de Missericòrdia.

 

3) Les forces de l’ordre feien el seu treball exaustivament fins a l’exageració. Recorde que un dia em van convidar al Cercle Mercantil de Xàtiva a donar una conferencia sobre la doctrina social de l’església i al pujar a la taula presidencial vaig constatar que, a part del pressident de l’entitat i jo, hi havia assegut al centre de taula, pressidint, un altre personatge que jo no coneixía, era el cap de policía nacional que vetllava per a que ningú diguera alguna impertinencia. De vegades feia de moderador donant el torn de paraula com li venia de gana.


4) En aquella época també van ocorrer els Estats d’Excepció a causa dels atemptats d’ETA i, com no, també a Xàtiva es van patir les conseqüències. Un dia que ens haviem reunit un grup de consiliaris de JOC i HOAC, la policía (la brigada social) es va presentar a casa i ens va dispersar perque en Estat d’Excepció no podiem estar reunits més de quatre. Ens albergàrem a l’església per a seguir la reunió i allí no van gosar a entrar. El que si van fer és anotar totes les matrícules dels cotxes aparcats a l’entorn. A partir d’aquell succés, a la missa del diumenge venien a fer-me la visita i escoltar el sermó una parella de la brigada social que seien a l’últim banc i quan s’acabava l’homilía s’alçaven i sortien de l’església. Tots els parroquians se n’adonaven d’aquella presència extranya , fins que un dia els vaig invitar a pasar als bancs davanters com feien els parroquians i no quedar-se en evidencia, tots sols allà darrere. De moment ells no van moure però tothom es va girar per tal de no perdre’s detall de llurs reaccions. Els vaig insistir i aleshores es van alçar i se’n van anar, com van dir els meus feligresos “amb la cua entre cames”. Quins temps aquells…! 

Antoni Signes
 

 

Parroquia de Sts. Joans  - Xàtiva