Debat sobre l’eutanàsia

  Tingué lloc ahir, dimecres 12, al Col·legi M. Rector Peset,  organitzat per el  Fòrum de Debats de la Universitat de València.

 Germinal Peiró,(Conseller General de Dôme i diputat a l'Assemblea Nacional de França) presentà el Projecte de Llei entorn a l'Eutanàssia que prompte es debatrà a l'Assemblea Nacional de França

Rafael Baldoví exercí de traductor-intèrpret.

Reproduïm:

1.  la introducció de ANTONI SIGNES

2. una entrevista a Germinal Peiró, publicada al diari Levante.

 

1. INTRODUCCIÓ DE ANTONI SIGNES

 

             Per tal de centrar el debat, començaré per recordar l’etimología del terme EUTANÀSSIA. Ve del grec EU  que vol dir bé, bo i THANATOS  que significa mort. Doncs: bona mort, ben morir, una mort digna.

OPORTUNITAT. Potser parega una provocació proposar a reflexió una llei sobre l’eutanàssia. Donades les circumstàncies actual d’angoixa  i de ràbia que viu la nostra societat en veure les retalladles econòmiques i socials, especialment les retallades dels nostres drets humans més elementals , com el dret a una sanitat pública i gratuïta per a tothom, a un ensenyament públic i gratuÍt, sense distincions, a una vivenda digna, a una atenció individualitzada de les persones en graus de dependencia, etc….

            Potser algú podría pensar que ens proposem donar una eixida, una solució macabra,la del suïcidi. Nosaltres creguem que la situació actual d’angoixa de tantes persones cal resoldre-la, no buscant l’acabament de la vida, sino lluitant contra les estructures  i normatives opressores per tal de canviar-les i per tal de que estiguen al servei  dels que patixen. En la situació  actual cal presentar batalla en contra dels governants corruptes que utilitzen el poder en llur benefici, deixant desemparat al poble.  El suïcidi no és  doncs la solución perque el problema que el provoca segueix sense resoldre’s.  Dit això amb tot el respecte pels que decideixen acabar lliurement amb la seua vida.  Però aquest no és el tema de huí, no té res a veure amb l’eutanàssia

         L’Eutanàssia suposa un estat terminal sense posible retorn, quan un malalt no té remei  i està esperant que les forces vitals es consumeixen fins el darrer alé de vida i a més a més suporta  el sofriment del dolor físic i síquic, gratuïts perque no tenen remei. Solament en aquesta situación, si el malalt lliurement decideix acabar , cal enllistir i promulgar una llei per a que li se puga ajudar al pacient a ben morir.

        Som conscients que el tema de l’Eutanàssia encara huí resulta molt embarassós. La reflexió sobre la propia mort sempre ens produeix cert repelùs: tindre que decidir posar fí a la nostra vida, no mai és una decisió fácil ni agradable; com tampoc ho és tindre que demanar ajuda  per portar-ho a terme.  

        Per altra banda  també hem de reconeixer  que l’Eutanàssia  sempre apareix envoltada de molta polémica. Hi ha qui no la tolera de cap de color. Hi ha qui solament admet l’Eutanàssia passiva, és a dir, desenganxar els aparells que mantenen la vida vegetativa del malalt. Hi ha qui va més enllà i defensa l’Eutanàssia activa, es a dir, produir directament la mort quan es dona la situación terminal

NOVETAT.  Malgrat que la postura dels no tolerants de l’Eutanàssia potser encara siga molt nombrosa, en els darrers temps ha anat reduïnt-se sensiblement. El motiu ha estat potser una reacció contra la inèrcia de tants anys de considerar la vida com un bé intocable que supera el poder de l’home, un bé que no li pertany, un bé que solament pertany a Déu ,que és l’únic  que  decideix quan ens la conserva  la vida o quan ens l’arrebata. Les raons contràries a l’Eutanàssia normalment  són de tipus religiós i han governat la societat des de temps remots. Especialment en l’Edat Mitjana la absoluta presencia de Déu anorreava a l’esser humà. Era una societat sacralitzada que tot el que esdevenía era per voluntat de Déu.

        Però ara ens trobem en una societat amb una característica novedosa : la secularitat per la qual  hem sustituït a Déu  per l’home al centre de l’univers. L’home passa a ser subjecte i objectiu de la ciencia  i de la filosofía. Aquest canvi ens ve ja des del Renaiximent i la Ilustració. Tanmateix la inèrcia de la cultura tradicional regida principalment per conviccions i per pressions religioses encara ens fa hesitar i fluctuar en les actituds de molta gent. Els creients, és clar, segueixen pensant com en l’Edat Mitjana, la vida és intocable per ser patrimoni de Déu,per tant no es pot admetre, ni tolerar cap Eutanàssia, ni tan sols en el cas més extrem

LA CONVIVÈNCIA.  Per tal de fer posible la convivencia de totes les formes de pensar cal arribar a un pacte  per tal de que les lleis tradicionals no obliguen a comportaments contraris a la propia consciencia, per tal de que noves lleis permeten  nous comportaments.  Com que en la societat actual hem de conviure creients, agnòstics i ateus,  caldría doncs promulganr noves lleis permissives , de tal forma que cadascú poguera obrar d’accord amb la propia consciencia sense molestar, ni obligar als discrepants.

NOVA LLEI DE L’EUTANÀSSIA. Sería una llei permissiva per la qual podría el malalt decidir lliurement respectant les següents condicions:

-          Que estiga en fase terminal, sense possible retorn reconegut pels  metges competents

-          Que haja expressat la seua voluntat lliurement, sense cap coacció o pressió externa

-          Que es compte amb un control d’un organisme oficial, per tal d’evitar les corrupteles i  les interferències interessades dels manipuladors.

La nova llei, per altra banda, també permetrà no condemnar al subjecte que s’aplique l’Eutanàssia ni als ajudants necessaris per a portar-ho a cap.

PROJECTE DE LLEI. Aquest projecte de Llei es va presentar en l’anterior legislatura, la de Sarkozy. Però com no venía proposada per la seua bancada de diputats va ser rebutxada. Actualment està preparant-se per tornar a entrar a l’Assemblea Nacional de França.

GERMINAL PEIRÓ. Alcalde socialista de Castelnaud la Chapelle. Conseller General de la Dôme i Diputat a l’Assemblea Nacional de París. D’origen valencià. El seu avi va neixer a Cullera. El seu pare va pasar, per motiu de la guerra mundial, alguns anys de la seua juventud al nostre país, al qual li tenia una gran estima i fins a la mort va seguir de prop tots els nostres  esdeveniments polítics.

Germinal Peiró ha estat sempre un home d’esquerres i preocupat pel benestar dels altres, com ho demostren especialmente els seus conciutadans de Castelnaud d’on es alcalde des de fa un grapat d’anys. Ell es l’autor, el promotor d’aquest projecte de Llei que ben prompte esperem que será aprobada a França.

 

2. Entrevista a Germinal Peiro 

 (Diario LEVANTE, 13-12-2012)

 

´Es atroz dejar morir a la gente con sufrimiento; la vida nos pertenece´

Germinal Peiro, diputado francés. fernando bustamante

 

El diputado francés que defiende la ley de eutanasia activa defiende en Valencia la ayuda a una muerte digna

PACO CERDÀ VALENCIA Antes de señalar que Germinal Peiro es diputado socialista en la Asamblea Nacional Francesa y ha sido el ponente de un proyecto de ley de eutanasia activa que fue rechazado en la era de Sarkozy y que ahora ha sido rescatado por el Gobierno de Hollande, tal vez convendría escucharle una anécdota. Todavía recuerda con dolor cuando fue al hospital y vio a un tío suyo moribundo con unos dolores más grandes de lo aceptable. "Aquello fue horrible. Salí al pasillo, le dije al médico que aquello era inhumano y convencí a la familia de que hiciera algo. Enseguida, los médicos le aumentaron la dosis de morfina y la agonía se acortó".

Con el tiempo, Germinal Peiro se ha convertido en uno de los abanderados de la eutanasia activa en Francia. Ayer, antes de abordar la cuestión en el Fòrum de Debats de la Universitat de València, concedió una entrevista a Levante-EMV en la que proclamó de forma clara su visión: "Es atroz dejar a la gente morir con sufrimientos al final de su vida. ¡No se puede dejar morir a la gente! Si una persona sufre demasiado, hay que ayudarla a morir. Hoy tenemos medios químicos de sedación para conseguirlo. Y hay una cosa fundamental: nuestro corazón y nuestra vida nos pertenece. Así pues, necesitamos un derecho para morir dignamente, como uno mismo elija", subraya.

En Francia sólo existen dos posibilidades para acompañar a la persona en el final de la vida: administrarle cuidados paliativos o que el paciente pueda rechazar el tratamiento que alarga su vida. Ambas prácticas son lo que se conoce como eutanasia pasiva. Pero, como sucede en España, no se puede acortar de manera activa la vida de una persona, no cabe en la legislación francesa la eutanasia activa. "Si los médicos le administran al paciente un producto que le provoca la muerte, serán juzgados como criminales", explica Peiro.

El diputado socialista fundamenta el derecho a la eutanasia activa en dos conceptos: "libertad y dignidad". "En Francia, si acabas en un hospital que practica cuidados paliativos, te ayudarán a morir. Si recaes en otro, serás mal acompañado en el final de la vida. Asimismo, si tienes un amigo doctor, te ayudará en ese trance. Pero si no conoces al médico, no serás ayudado. Por tanto, hay una desigualdad entre los ciudadanos. Y es necesaria una ley que permita a todos elegir libremente cómo quieren que sea el final de su vida", reivindica Germinal Peiro, uno de cuyos abuelos nació en Cullera, donde él mantiene una vivienda y acude un par de veces al año.

En un punto se muestra expeditivo: "No se trata de ayudar a la gente a suicidarse, sino de ayudar a las personas en el final natural de su vida, cuando son enfermos incurables y el final sólo es cuestión de tiempo. Porque, cuando se deja morir a una persona durante días y días, durante semanas y semanas, se cree que la persona pierde su dignidad que ha conservado a lo largo de toda su vida", afirma el diputado francés.

"La presión de las iglesias"
Después del rechazo de Sarkozy y su partido a la ley de eutanasia activa que defendió el socialista Germinal Peiro, François Hollande ha retomado la cuestión como prometió en campaña electoral. El informe que ha solicitado el presidente será presentado el próximo martes. Después, se prevé que el Gobierno pilote un proyecto de ley sobre la materia. Parece cuestión de tiempo que salga adelante. ¿Habrá una extensión a España del debate de la eutanasia? Peiro cree que "es posible", y advierte de "las presiones de las iglesias para frenar este proyecto" que ha habido en Francia y que también se encontrarían en España.

Sin embargo, considera que el derecho a la ayuda activa a morir llegará pronto o tarde. "La gente busca nuevos derechos porque no quiere sufrir. En este época, la sociedad no lo puede aceptar". Y remacha una idea: "No se trata de matar a gente, sino de permitir un pase a la muerte más digno siempre que esa decisión sea solicitada por el enfermo, acordada por la familia y validada por los médicos", defiende.

 

http://www.levante-emv.com/valencia/2012/12/13/es-atroz-dejar-morir-a-la-gente-con-sufrimiento-la-vida-nos-pertenece-atroz-morir-gente-sufrimiento-vida-pertenece/959358.html