 |
| Francesc Jover, |
Desprès de quatre anys de legislatura marcada per una pandèmia i una forta inflació, entre altres coses, de bell nou anem a decidir el govern que volem. Estic convençut que a tot hora i en qualsevol moment hem de manifestar la nostra preferència de govern i expressar les nostres preferències al carrer i a les xarxes. Són tots els dies de l’any i tots els anys, quan hem de tindre clar quin és el nostre govern preferit i manifestar-ho per qualsevol mitjà.
Tanmateix, l’hora de la veritat, quant arriba el moment concret d’acumular els vots, és el diumenge que es celebren les properes eleccions. La festa general de la democràcia. Quan els valencians i les valencianes conscientment trien la papereta de la taula per ficar-la dins l’urna; això és el que val, això és el que compta.
Però, quina papereta hem de triar? Jo no més sé la que tinc de triar i no entre en el que cadascú va a fer. Això si, puc compartir amb qui vulga el que vaig a fer. Per això us exposaré breument tres principals punts que he fet desprès d’una reflexió. Més o menys la que crec que havia de fer-se cada valencià major de 18 anys.
Primer.- Tots i totes tenen unes opinions que el fan inclinar-se per una u altra opció de totes les ofertes que hi han. Tanmateix, segons el meu parer, n’hi ha una que és prou comuna i em sembla indiscutiblement la millor: la que té una finalitat democràtica. És l’opció millor de totes, la més lògica i la que més sentit comú té. Qualsevol ideologia que no tinga una base democràtica cal descartar-la. Perquè les altres són, no solament les millors, si no les úniques, les que tenen com a bandera millorar el règim democràtic. No sé per què, darrerament tinc la impressió que no totes estan per eixa tasca. Penseu-vos-ho bé; la DEMOCRÀCIA potser no haja alcançat la perfecció, però és -i ha sigut- la menys dolenta de totes. És una qüestió de principis que molts pocs negaran. A partir d’ací podem filar tot el prim que vulguem; és la decisió lliure i sobirana de cadascú, perquè l’ampla majoria d’opcions crec amb honestedat que són compatibles amb un Estat de Dret. Aquests arguments són els que més en convencen i els que crec inqüestionables.
Segon.- Per l’experiència que hem viscut totes i tots durant les dues darreres legislatures; és a dir, des que va ser conformat el govern que hem vingut dient el BOTÀNIC, podem dir que ha sigut el menys dolent des que és va restaurar la democràcia el 1978. És per això i no per altra cosa, el que s’ha creat una plataforma amb una prestigiosa llista de xics i xiques valencianes que proposen i aposten per un tercer Botànic. És una proposta amb la que m’identifique en els seus punts bàsics, perquè defensa unes tesis carregades de lògica. Perquè, anem a veure; desestimades les majories absolutes com feren els valencians i valencianes fa uns quants anys i acabant amb el bipartidisme, la política del govern valencià està vivint una pluralitat real més completa. Ha assumit perfectament i s’ha adaptat a la multiplicitat política de la societat, per la qual cosa arriba la seva gestió a molts més ambients i persones. En termes generals estem vivint un estil polític més apropat i consonant amb la democràcia. La democràcia sempre és millorable i la mateixa composició i estil del Botànic fa d’escola practicant una pedagogia polint el sistema democràtic i ennoblint-lo. És molt més difícil d’exercitar; però, per això mateix cal qualificar-lo amb més valor.
Sóc de l’opinió que la democràcia que va sorgir de la transició ha tingut moltes llacunes i que la societat en general i els partits polítics en particular, tots plegats, tenim el deure i l’obligació de corregir-ho. Quan més opcions es posen d’acord participant d’un mateix govern, més garanties tindrem els ciutadans d’una gestió política que s’aprope més a la perfecció i a les majories socials. Recordeu aquells governs «aplanadores» que tantes voltes s’han repetit. Seran tot el fàcil i còmodes que vulgueu, però no arriba a tanta gent.
Tercer.- Una volta aclarits els dos punts anteriors i per anar aterrant, crec que l’opció que seria més acceptable per a tots i totes els que vivim al País Valencià, és votar partits d’estructura valenciana. És a dir, les formacions polítiques sense dependència ni sucursalisme a la resta de l’Estat. Si arribem a admetre que l’estat espanyol és plurinacional, i cada una de les regions tenen unes determinades particularitats, una idiosincràsia i una cultura pròpia, serà més que convenient haver un govern amb una forta presencia de polítics valencianistes. És important que hi haja una opció lliure i sobirana capficada en desenvolupar una política per el seu espai territorial. És a dir, fer una política solidaria en la resta, però amb els peus ficats en una gestió valenciana i valencianista. A més a més, procurar que tinga una nodrida representació al parlament general de l’Estat per defensar i fer valdre els interessos valencians. No podem millorar una política democràtica sense dotar-la de tota classe de ressorts que faja el joc polític més viu, més casolà i més eficaç.
El més convenient per una autèntica representació territorial d’un Estat com el nostre amb tantes peculiaritats i cultures, seria que s'hagués creat una estructura política de tipus federal. No seria cap cosa nova perquè tant Europa com en altres parts del món hi han estats federals que funcionen amb normalitat. A més, a l’Estat Espanyol des del segle XIX han hagut partidaris del federalisme.
Però vaja, mentrestant va madurant aquest esperit federal, o no, la nostra Constitució i l’Estat de les Autonomies ho tenen ben previst. Un exemple viu és que, des que va ser restaurada la democràcia tenim funcionant als nostres voltants territoris autonòmics o nacionalitats que poden servir-nos de model.
Acabe dient que ara tenim ocasió de reflexionar en cada un d’aquests tres punts i posar-los en pràctica. Perquè una cosa si que la tenim ben clara els valencians; allò que deia el valencianista Joan Fuster, un dels pensadors amb el cap més ben estructurat del segle XX: «si no fem la nostra política, altres faran la seva».
Francesc Jover
.jpg)
