 |
| Francesc Jover 10/08/2025 a |
L’any passat diferents mitjans de comunicació deien que s’havien descobert a les parets d’una fàbrica de Cocentaina uns importants vestigis de la Guerra Civil. Van eixir imatges de la troballa, tant a la TV com a la premsa en paper, de grafits i d’un espectacular dibuix policromat. El dibuix, que té unes dimensions de 6 X 3 metres, al·ludix a un obrer amb un mall a les mans lluitant contra un dragó de tres caps: Hitler, Mussolini i Franco. Cosa que li dona una dimensió i interès europeu. Una meravella de conjunt per la referència històrica i per la seua expressivitat que recorda els cartells de guerra d’artistes valencians com: Renau, els germans Ballester, Eleuterio Bauset, Pérez Contel, Monleón, etc. És una instantània puntual i concreta d’un moment que ha viscut la nostra societat que pagaria la pena exposar-ho al públic d’una manera permanent i adequada. Un espai museístic que donaria prestigi a Cocentaina, perquè tracta d’un patrimoni monumental, històric i artístic que s’afig al que ja té Cocentaina. A més, seria tot una fita cultural que despertaria, no solament la curiositat dels cocentainers, també el País Valencià i la resta de l’Estat per la seua singularitat.
Trobar un vestigi d’aquella època s’ha de considerar una gran sort per haver-se conservat durant tant de temps. Ha arribat fins a nosaltres perquè els primers ocupants ho van dissimular tapant-ho amb pintura. Una pintura que pel temps ha anant caient davant la sorpresa del Centre d’Estudis Contestans (CEC) que ho va descobrir. Dic sort, perquè ha sobreviscut a la implacable persecució i agressió a símbols iconoclastes de la República que el franquisme va voler esborrar com si mai hagueren existit. Com, repetidament, he dit, els 40 anys de dictadura franquista van estar dedicats a soterrar tot allò que representara un règim democràtic i la seua vergonyosa rebel·lió.
A part de la pintura mural, totes les parets estan plenes de grafits referents al combat que s’estava lliurant en aquell moment contra el feixisme. Són frases patriòtiques que animaven al triomf, a la disciplina i la cultura dels soldats. El conjunt és una visió d’aquell moment concret de la nostra història contemporània del segle XX. Moments dolents que, al contrari del silenci que s’ha fet durant tants anys, li toca ara a la democràcia que els done a conèixer perquè quede constància dels errors comesos i mai més tornen. No solament donar-los a conèixer, cal, a més, ser exposats permanentment, pel bé immaterial que representa; un clima sociopolític que parla per si mateix.
Considere que és una singularitat, perquè no n’he vist cap amb aquest tema a la «Ruta dels vestigis de la Guerra Civil i la Postguerra».
Potser és un dels més importants i valuosos conjunts gràfics que queden d’aquella època i podria ser l’únic d’aquestes característiques al País Valencià.
Visita institucional al conjunt
Per què està allí? El lloc on s’ha trobat era una fàbrica de paper a la vora del riu d’Alcoi, fàbrica que fou col·lectivitzada pels sindicats a nom del Ministeri d’Hisenda. Uns amples magatzems adherents a la indústria de paper, on la República va instal·lar el CRIM núm. 10 (Centre de Reclutament Instrucció i Mobilització), pertanyent al destacament militar d’Alcoi. Vol dir que va estar ocupat mentre va durar la guerra per oficials, soldats i comissaris; persones heterogènies que tenien els seus oficis. Naturalment, en aquests col·lectius sempre hi ha algun membre erudit, pintor, etc., que, responent a les consignes oficials i deixa constància del que sap fer. Estime que és un testimoni colpidor que s’afegís al patrimoni cultural i històric que enriqueix la nostra diversa societat.
El director del departament de Memòria Democràtica del govern espanyol i l’alcalde de Cocentaina
El problema que tenim ara, tant les entitats memorialistes com l’administració, què és el que podem fer -i com- per donar l’ús adequat a aquesta joia. Cal dir que el lloc on es troba és de propietat privada. Pense que les lleis de Memòria Democràtica parlen de la reparació que cal fer dels errors comesos en aquella conflictiva etapa històrica. Per la qual cosa hi haurà previst qui és el propietari dels grafits i pintura de tan particular valor històric i cultural. La propietat de l’immoble serà particular, però les restes d’una etapa històrica poden pertànyer al col·lectiu de la societat que, en últim cas, és gestionat per l’administració. Ara caldria fer una gestió adequada que estiga d’acord amb el règim democràtic que vivim; gestió que done qualitat democràtica i reparació històrica.
Francesc Jover
Una altra cosa és, com s’exposa públicament aquest bé cultural per al servei de la societat. És a dir, com el conjunt citat pot formar part d’un museu historiogràfic permanent. Han d’haver experts que puguen fer-nos un projecte de diferents alternatives que donen solució a la disjuntiva. Solament cal optar per la més convenient, sense que minve el valor de conjunt. Que jo sàpiga, fa temps que s’està utilitzant, amb el tema de l’art rupestre, el sistema de «copiar i pegar», ja que, on estan aquesta classe de pintures són d’accés dificultós.
Fernando Martínez
Els tècnics i experts, en aquest cas, són els que han de veure quina és la millor forma. La tecnologia i els coneixements de hui, poden facilitar la solució. El cas és que hi haja prou sensibilitat per no deixar que continue deteriorant-se tan excepcionals i irrepetibles restes. Estic convençut que no serà així, perquè en el seu dia ho vàrem comunicar al departament de Memòria Democràtica del govern de l’Estat espanyol. Només saber-ho el seu director, Fernando Martínez, li va faltar temps per vindre a passar-s’ho per les mans. Algunes imatges d’aquell acte l’adjunte per mostrar l’estança de la seua visita i del seu compromís. Compromís, que va adquirir el company Fernando, per fer un estudi de com donar-li vida perquè tinga l’adequat ús. No mencione la resposta que vam tindre del govern valencià.
El president del CEC
Sí que caldria fer amb la urgència més gran el primer pas inventariar-ho i classificar-ho com a valor històric. Una simple acció administrativa que no comporta cap despesa econòmica. Després, fer també un acurat seguiment al mencionat conjunt per la seua conservació. Dona el cas que està prou apartat del nucli urbà de Cocentaina; cosa que done per descomptat s’hauran pres les convenients mesures de protecció. Principalment, perquè actualment són immobles que estan poc utilitzats i exposats al descuit i conservació adequada. Dir també que, sobretot, el mural, com pot veure’s a les imatges adjuntes, està molt lluny de trobar-se com devia estar en el seu moment. Caldrà tindre cura, doncs, perquè no es deteriore més del que està. L’implacable temps que va passant no afavorix gens ni mica la seua pertinent conservació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada