Fragment del document 37 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida
Per als no iniciats, recordarem que la Causa General va ser el procés de recollida de dades i informació sobre les persones que s’havien mantingut al costat de la causa republicana, i que havien participat en activitats considerades delictives pel règim vencedor en la guerra. Que quede clar que no sé fins a quin punt eixa colossal recollida de dades i de documentació puga estar plagada de falsedats, errades, contradiccions, etc. No sóc historiador; deixe, per tant, eixa tasca en mans dels professionals que l’han examinada amb lupa i deuen haver aplegat a conclusions sobre la utilitat d’eixa font d’informació. No obstant això, i malgrat tots els defectes que puga tenir, té un valor destacat com a font bibliogràfica a partir de la qual es poden fer descobriments; però, repetisc, com a punt de partida, és útil.
Acabada la guerra, les fiscalies instructores van requerir a les noves autoritats d’Atzeneta, com a les de tants altres pobles, que facilitaren una série d’informacions. L’objectiu era aclarir els considerats “excessos” denunciats. El nom complet de tota eixa font d’informació rep el nom de “Causa General Instruida por el Ministerio Fiscal sobre la Dominación Roja”.
En el cas del capellà Juan Bautista Tormo, assassinat al terme d’Agullent, no apleguen a deu els documents recollits on figura el seu nom o noms de familiars. I aquests últims sempre actuen com a testimonis dels fets. Així, en el primer document, el fiscal instructor, Leopoldo Castro Boy, ordena que el jutge municipal, Salvador Vayá, reba la declaració de Francisca Molina Martí, familiar del sacerdot. Recordem que Francisca Molina era la neboda que l’acompanyava en les diferents destinacions que va tenir.
En el document de data 30 d’agost de 1941, el fiscal instructor ordena al jutjat municipal d’Atzeneta que “con la mayor urgencia y sin excusa ni pretexto alguno” li envie complimentada l’orde en què sol·licitava la declaració de la familiar. El jutge havia de manifestar, així mateix, si el “caído” (una altra expressió molt repetida) consta inscrit en el registre civil, “en cuyo caso se servirà remitir la certificación del acta de defunción”. Es devia voler evitar duplicacions d’actes de defunció en els registres civils, ja que molts dels assassinats eren trobats en termes municipals diferents dels d’on residien.
De data 12 de desembre de 1941 hi ha un altre requeriment del fiscal instructor, ara perquè el jutge d’Atzeneta remeta l’acta de defunció sol·licitada a més del testimoni de la neboda, ja demanat anteriorment. Finalment, el 13 de desembre el jutge contesta que l’acta de defunció de Tormo Molina no figura en el registre civil del poble, i que segons manifesten els familiars deu constar en el registre civil d’Agullent.
En el document 37 hi ha una nota manuscrita en roig i signada pel fiscal instructor que diu que Tormo Molina també figura en l’estat número 1 d’Albaida “de donde era vecino”. “Lo que se hace constar por orden de SSª con el fin de evitar duplicidad de actuaciones”.
Ací es cola un error, ja que el religiós no era veí d’Albaida. La confusió dóna peu a la transmissió de l’errada quan s’acudeix a aquesta font.
El 15 de gener de 1942, declara Francisca Molina Martí, de seixanta anys. Diu que és cosina germana de Juan Bautista Tormo Molina, “el cual la noche del 29 al 30 de octubre de 1936 fue sacado de su domicilio en calle san Roque, núm. 45, donde se hallaba refugiado, por tres individuos (Quinzequilos uno, ignorando la identidad de los otros dos)”. La declarant no sap si va ser inscrit en el registre civil d’Agullent i diu que no ha formulat cap denúncia perquè ho van fer les autoritats locals a l’autoritat militar quan arribaren les tropes franquistes. No firma la declaració per no saber; ho fan per ella el jutge i el secretari de l’ajuntament (Juan Bautista Roses Ballester).
Amb el testimoni de Francisca Molina Martí acaba la informació sobre Tormo Molina en la Causa General de València, ram d’Atzeneta d’Albaida.
Parèntesi. Deia en l’altre article dedicat a Juan B. Tormo, sense que tinga relació amb la Causa General, que d’alguns capellans assassinats durant la guerra a penes tenim detalls biogràfics, mentre que d’altres, com en el cas que ens ocupa, l’hagiògraf ha sentit la necessitat d’ampliar la informació amb una segona edició (2021) de l’estudi inicial (2009). Curiosament, segons un informe rebut de la Delegació Episcopal per a les Causes dels Sants (Arquebisbat de València), “[…], de momento, este sacerdote no està incluido en ninguno de los procesos de martirio instruidos en esta diócesis de Valencia”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada