 |
Quan s’acosta un esdeveniment tant antic com és la Fira de Cocentaina, no puc evitar intentar contextualitzar el seu naixement i les passes que ha seguit a traves de la història fins arribar on estem. Clar està que sempre o faig amb el risc de caure en elucubracions. Han passat molts segles des que el 1346 Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó i nebot d’Alfons Roger de Llòria, instauraren la Fira. Vaig saber que el rei Cerimoniós era nebot del -aleshores- senyor de Cocentaina i vaig deduir, no se si encertadament, que aquest parentesc podia haver influït amb l’atorgament del privilegi de la Fira.
En aquella època medieval, el permís i suport reial per celebrar una Fira amb determinades franqueses, foren tant importants i aprofitables a llarg pla, que actualment encara som beneficiaris. Un privilegi que ha arribat a formar part de Cocentaina, del seu veïnat i la comarca, de la seva trama social, política i econòmica, del seu costumari, etc. Sense la Fira, ¿com haguérem denominat eixe primer ventet tardorenc a més de «palloquero»? La Fira, va donar als cocentainers unes característiques costumistes, culturals i econòmiques que, sense ella, res haguera segut el mateix.
Sense els guanys extraordinaris que la Fira donava a l’Administració local i veïns en general, tot haguera sigut diferent en la nostra història. El comerç, l’artesania i la incipient indústria, estaven basats principalment en aquest esdeveniment. La carn i cansalada curada, el vi, el torró, la roba, etc., eren productes en que es cobrava cises que l’Administració aprofitava per cobrir altres despeses.
És el cas concret de l'engrandiment de l’Església de Santa Maria, la construcció del Campanar i la urbanització de la plaça de l’Església. Tot va ser cobert amb les cises de la Fira i amb derrames que acordava el Consell. Unes obres que foren acordades entre el clergat de Santa Maria i el Justícia i Jurats de Cocentaina el 29/02/1690. Podeu comprovar-ho a l’Arxiu Històric Municipal de Cocentaina, especialment als llibres de sessions. Acabades les obres, van estar inaugurades amb gran solemnitat i lluïdes festes, l’estiu de 1705 en plena Guerra de Successió, tot i que ací no havia arribat encara.
El final d’aquesta guerra vam patir el canvi de dinastia i un altre tarannà administratiu capaç d’implantar el famós Decret de Nova Planta. Un fet que està relacionat amb la Fira i pel que vaig a fer algun comentari. No és cap novetat dir que la Nova Planta ho va posar tot potes amunt. Res no va ser igual perquè foren eliminades les lleis valencians i imposades les castellanes. No és el moment ni el lloc de parlar de la cruenta etapa social, política i econòmica que va patir Cocentaina i tot el Regne de València. Però, comentaré la relació que té amb la Fira. El 30/10/1736 hi ha una llarga sessió de l’Ajuntament per tractar un únic punt: la fira. Vaja per davant la necessitat d’investigadors especialistes en Història Moderna per escorcollar detingudament els arxius municipals i construir una ben aproximada història local. Aquesta sessió tracta que l’Església de Sta. Maria pretenia els beneficis de «los productos de la feria». Cosa que els regidors d’aleshores (inclòs l’alcalde Major) estaven en contra. Faltaria fer un seguiment rigorós d’aquest plet, i altres que n’hi han, per donar a conèixer com han estat les relacions del Consell i l’Església. L’arxiu local i, especialment del Regne de València, guarden suficient material per fer tesis doctorals molt aclaridores del tema.
Els regidors van estar decidits a defendre aquest dret com exclusiu del poble sense compartir amb cap altra entitat. Una cosa per la qual van estar amenaçats d’excomunió. És nota la ferma decisió i preocupació d’aquells edils que hui cal reconèixer el seu mèrit. Els següents retalls literals són molt reveladors: «...en cuya virtud era conveniente se tratase sobre que deveria resolverse para que no quedase perjudicada la Vila y su comun en sus derechos propietarios de dichos productos de feria, teniéndose para esto también presente la Concordia que esta Villa tenia hecha y otorgada con el Rdo. Clero».
Més avant també podem captar la ferma actitud del Consell defenent el privilegi que encara gaudim. «... y desde luego se libre una y más copias de esta deliberacion y acuerdo en forma para dicho recurso ante el Tribunal Eclesial o Real Superior donde convenga y haya lugar en justícia y demás efectos y que sufragan a esta dicha Villa y su comun...». Són textos encoratjadors que cal relacionar-los amb una nova i limitada situació política que oprimia la vila en aquell moment.
Estem parlant d’una època on havien passat més de 30 anys que s’havia inaugurat el campanar, la façana nova de l’Església i la plaça. Però, onze anys desprès, en una sessió de 29/06/1747 hi ha un altra acta relacionada amb la Fira que hem va deixar bocabadat. L’Alcalde Major continuava essent Fèlix Clemente de Tovar i l’ordinari Josef Reig, en la qual es diu que s’ha donat poder a un advocat de València «...para que solicitase se debolbiesen a esta Villa los dos previlegios de la feria que le estan concedidos con franqueza des de el diez y ocho de octubre hasta el trenta y uno inclusive de dicho més en cada un año, segun y como se observa des de la consesión de dichos previlegios y de tiempo immemorial a esta parte, siendo grande el concurso de los feriantes y mercaderes de muchas y de diferentes partes...».
Crec que la lectura de textos com aquests no són prou aclaridors si no contextualitzem l’època i intentem muntar un fil conductor que ens done una visió de conjunt. Sabem que el decret de Nova Planta la societat valenciana va quedar totalment apartada de les seves pròpies lleis. No és ara el lloc ni moment d’entrar en detalls, però caldrà conèixer mitjanament aquella situació per entendre les dues cites dels anys 30 i 40 del segle XVIII que he citat.
Podem pensar que desprès del decret de Nova Planta la fira va continuar fent-se (o no) per inèrcia sense cap suport institucional. Eixa manca de suport i la rebolica que va crear el nou tarannà borbònic, va deixar la fira en la corda fluixa. L’Ajuntament, coneixedor del que havia sigut la fira i de la imprecisió i ambigüitat institucional en que es trobava, va acordar d’una manera ferma i rotunda, rebobinar i recuperar la font. Deduïsc que volien que es reconegués i fer valdre amb tota la seva amplitud, el privilegi del rei Cerimoniós i el seu oncle Roger de Llòria.
Finalment dir que la terrible situació social i política que va seguir a la Guerra de Successió, mai ha estat suficientment explicada als manuals d’història. La compare com la Segona República i franquisme. Els guanyadors de les guerres no han fet més que justificar les malifetes amb mentides i veritats mutilades.
La història en si mateix, no fa més que donar-nos lliçons de que mai no pot, ni es deu, amagar res. Si veiem alguns racons obscurs, o no suficientment clars, cal furgar una i mil voltes per aclarir-los i donar-los a conèixer. És la millor mostra de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada