Autor: Francesc Jover. Nihil
Obstat. 22 de Juliol de 2019
Donant una ullada a la revista de signe catòlic “Cresol” de juliol-agost, he quedat gratament sorprès en veure que
hi ha dos articles sobre la Memòria Històrica. Un tema que està endinsant-se
cada volta més en el subconscient de la societat per anar descobrint les
fosques llacunes que va deixar el franquisme i la transició. Em sembla be que
aquest tema vaja obrint-se camí en la premsa i que arribe també als mitjans
d’informació de l’Església valenciana. És un goig veure que el tema està
reviscolant cada volta més i que els mitjans d’informació confessionals han
pres consciència d’abordar-lo amb rigor.
Tot i així, he de fer algunes puntualitzacions als dos articles mencionats perquè
em pereixen totalment discordants i allunyats d’una línea editorial concreta. L’un
tracta de les foses comunes de les víctimes del franquisme que cal recuperar i
dignificar, actitud que no ha sigut gens habitual en l’Església catòlica. L’altre,
més en consonància en la posició de l’Església, tracta de les malifetes dels
rojos i del martirologi que patiren monges i capellans, així com de la
brutalitat republicana contra els creients i el patrimoni de l’Església. Els
arguments d’aquest últim ens té molt acostumats l’Església. Segons el meu
parer, “Cresol” ha desaprofitat l’ocasió de mostrar-nos una millor i més
objectiva cara de l’Església valenciana, sobretot pel que fa a l’article de Vicente
Carcel Ortí que, sense negar algunes coses que diu, continua com sempre ha fet reblat
el clau i criminalitzant la Segona República com enemiga acèrrima dels catòlics.
Això no és cap novetat en l’aparell jeràrquic de l’Església, però ací es veu més
la contradicció que hi ha al costat de les reflexions més objectives que fa
Vicent Comes sobre les foses republicanes. Contradiccions pròpies que ha
manifestat sempre l’Església beatificant a Joan XXIII, la monja mare Maravillas
o l’Escrivà de Balaguer. Darrerament sembla que s’ha obert també (o va a
obrir-se) un procés de beatificació al general Franco per haver comprovat
alguns miracles que ha fet després de mort. Eixa seria grossa.
Continuant en els articles de la memòria històrica, el que més m’ha sobtat de
tot és l’afirmació que fa mossèn Carcel quan afegint un adjectiu a la seva memòria
històrica qualificant-la de catòlica. ¿Voldrà dir l’articulista mossèn que la
Memòria Històrica i Democràtica que han obert les universitats i investigadors és
diferent a la que ell proposa? Almenys jo, estava convençut que memòria
històrica sols n’hi ha una, independentment de les creences religioses de cadascú.
¿És que pot haver-hi una història catòlica i un altra laica? Fins ara tenia
clar que sols havia una única història que podia ser parcial, rigorosa, tendenciosa,
tergiversada, que conta mitges veritats, etc.; però, catòlica...?
Repensant més a fons el tema no he pogut evitar obrir-me més interrogants que
m’han fet veure que el tema no és tant descabellat. Potser es tracta d’afegir a
la història alguna cosa més concreta. No hi ha hospitals catòlics?; teatre o
cine catòlic?; música o literatura catòlica?; etc.; perquè no pot haver-hi una
història catòlica?
De qualsevol manera, finalment tampoc em quadren totalment les coses i
continue obrint-me interrogants. Possiblement aquests interrogants i dubtes
meus siguen per no haver superat amb èxit una adequada catequesis. El cas és
que no puc evitar preguntar-me coses com les que dic tot seguit: la història de
la Reconquista –en majúscula– iniciada a Covadonga per don Pelaio, és catòlica?
Supose, això si, que la història dels Reis Catòlics serà catòlica, valga la
redundància. La història dels Peixets d’Alboraia estic ben segur que és catòlica;
i la del Crist de Sumacarcer també? Com podríem especificar quines són
histories catòliques i quines altres no?
La veritat és que m’he ficat en un embolic difícil de sortir i hauré de
deixar-ho córrer. El que no tinc cap dubte és en qualificar els dos articles de
memòria històrica de “Cresol”: El de les “Foses i dret a la reparació” de Vicent Comes (↓), correspon a la Memòria Històrica i
Democràtica i el de “Memòria HistòricaCatòlica” de Vicente Carcel Ortí (↓),solament és això; catòlica.
Francesc Jover
Cualquier historiador pretende conocer (otra cosa es que lo consiga) lo que objetivamente ocurrió. Si llamamos "histórica" a la memoria habrá de ser, por lo menos en la intención, lo más objetiva posible. Lo cual quiere decir que no es histórica la memoria partidista; de cualquier color que ésta sea.
ResponEliminaUna oportunitat perduda, i van..., Quantes?
ResponEliminaSempre he cregut, i continue creien, que la diversitat és bona cosa, és necessària, és imprescindible per la pròpia conformació i manteniment de la vida i el coneixement. Per tant, la diversitat d'opinions i punts de mira en una organització ha de ser (és) bona, necessària i imprescindible. Tanmateix, una cosa ha de ser mantindre i defensar la diversitat i altra molt distinta mantindre i defensar les greus contradiccions de personalitat bipolar, per quant aquesta no és més que la simtomatologia d'un greu (molt greu) trastorn psicològic de la persona o de l'organització que el presenta.
Estic d'acord amb la línia editorial de Cresol, des de la diversitat que puc presentar i expressar amb alguns articulistes (o millor dit: amb alguns dels articles) i em reconforta, a través de la seua lectura, comprovar que pot haver-hi esperança de "curació" en l'organització catòlica, Tal vegada per això, m'ha decebut tant llegir l'article del senyor Carcel.