Salvador Morant i la República,Francesc Jover

Acabem de celebrar l'aniversari de la proclamació de la Segona República i a Cocentaina s'ha celebrat amb una exposició que ens parla dels antecedents, situacions concretes, Guerra Civil i sobretot personatges que foren protagonistes d'aquella època a nivell de País Valencià. Fa ara 87 anys d'aquell esdeveniment i en tres i no res arribarem als cent. El més greu per a mi és que a hores d'ara, i a nivell institucional de les administracions públiques, la República ha estat criminalitzada i els republicans que foren vilipendiats no se'ls ha reconegut obertament ni la seva dignitat ni el oblit en que els ha tractat la història. No diguem del sofriment humà que patiren els vençuts i que ha quedat més aïna en l'anonimat. A més, encara perduren entrebancs per entrar als arxius històrics referent als judicis militars franquistes. També cal dir que a les escoles durant el franquisme, i ara en la democràcia, no se'ls ha ensenyat d'una forma objectiva a xiquetes i xiquets el que va passar en aquell període i per què. Excepcionalment si que ho han fet -o estant fent-ho- alguns mestres. Estem esperançats que açò canvie a partir d'ara.

Però, no és aquest tema el propose hui. Més be vull fer un comentari dels personatges protagonistes d'aquella època i que podem veure en l'esmentada exposició a la Casa de la Joventut de Cocentaina. Una mostra itinerant que fa temps està movent-se pel País Valencià de la mà de la Fundació Josep Irla i que ara la tenim visible a Cocentaina amb motiu d'un altra actitud de l'Administració Pública. Concretament vull detindre'm en una persona que fou de Cocentaina i que curiosament no figura en la abundant documentació de la citada exposició. Es tracta de Salvador Morant Tormo, un xicotet empresari cocentainer que va militar en el republicanisme cultural i valencianista del segle passat. Permeteu-me fer unes pinzellades d'aquest personatge mentrestant es fan les gestions oportunes per incorporar aquest valencià a l'esmentada exposició.

Morant formava part del Centre Valencianista «l'Estudi» de Cocentaina, entitat que l'any 1932 va aportar la seva signatura a les Normes de Castelló. Amb tota seguretat Morant era un dels puntals d'aquella entitat local. Una societat cultural que estava incorporada al moviment republicà i que defenien en aquell just moment la identitat valenciana. Açò podem afirmar-ho pel que ens han comentat els que van conèixer Salvador Morant, però principalment ho confirma la seva col·laboració que ha quedat al setmanari El Camí (València, 1932-1934). El Camí tenia la direcció col·legiada i aglutinava el valencianisme amb totes les tendències polítiques i culturals; de fet, Joaquim Reig i Rodríguez va signar les Normes de Castelló en nom del setmanari El Camí. El Centre Valencianista «l'Estudi» de Cocentaina es va declarar apolític, tot dient que acceptava totes les opcions polítiques al seu si, sempre que no s'oposaren al valencianisme i a la defensa de la seva identitat. A més a més, va fer una crida local pública per tots aquells que volgueren aprendre el valencià, obrint una escola nocturna, no solament per aprendre la llengua, també per totes aquells persones que no havien tingut oportunitat d'anar a escola.

Si volem conèixer millor a Salvador Morant Tormo, hem de mencionar un article seu a El Camí escrit a Cocentaina en febrer de 1933. Em sembla imprescindible pel valencianisme polític de hui donar una ullada al fons ideològic que va emetre El Camí. Un periòdic que va quedar interromput pel bienni negre republicà del 1933 abans del colp d'estat del general Franco. Llegint l'article de Morant podem adonar-nos del debat valencianista polític i cultural que hi havia aleshores i que hui no ha perdut actualitat. La tesi que defenia Salvador Morant era que el valencianisme polític havia de ser transversal i interclassista, afirmant que era un contrasentit fer un partit exclusivament d'esquerres perquè la realitat valenciana anava per un altre camí i estava quasi tot per fer. No podem ara, al començament de la tasca, deia Morant el 1933, anar més enllà que ens pertoca. Continuava dient que calia fer un intens treball per valencianitzar la societat i llavors, davant de la realitat, ningú ens podrà negar les llibertats robades. No pot ser hom republicà d'esquerres o de dretes, continua dient MorantR, sense ser plenament valencià. És un deure de bon valencianista desentendre's de les fòbies d'esquerra i de dreta. Davant d'esquerra o dreta -deia- hem de dir València. Però València tota, no Regió com diuen els esquerrans. Som Nació perquè tenim una llengua, unes lleis, una cultura, un patrimoni artístic valencià, un caràcter, etc., hem de formar un partit netament valencià, amb un programa ben definit que faça una política econòmica, cultural, religiosa, agrària, social, etc., però valenciana.

Sense cap dubte Salvador Morant es definia abans de tot valencià, però un valencià que hui diríem «catalanista». I pregunte jo: on s'ha quedat aquell valencianisme catalanista que hi havia durant la Segona República Espanyola? No us diuen res les idees plenes de trellat de Salvador Morant comparant-les amb la situació actual del tripartit -de dretes, de centre i d'esquerra- de Catalunya? 

Quantes coses es van interrompre amb el colp d'estat feixista i criminal! On s'amagat aquella burgesia valenciana? Què s'ha fet d'aquell seny burgés?

Acaba Morant l'article amb aquest paràgraf que vull citar-vos literalment: «Després de lluites, i aconseguint el sentiment nacional valencià, ja serà hora llavors de poder formar partits de dreta i d'esquerra dins de l'organització estatal valenciana, per poder treballar cadascú el seu camp per el progres i benestar de la nostra Pàtria Valenciana que tots junts podem aconseguir, però ara seria perdre força i temps»

Pensar en l'actualitat valenciana que algun sector de la societat creu que està inventant alguna cosa original, és una autèntica broma o un absolut desconeixement.

Francesc Jover