Esta
vegada van ser les nétes les que ens van traure de casa...
No va ser obligació, sinó més aïna devoció el que va motivar l'eixida. Ens desplaçàrem des de l'extrem sud
de la ciutat als afores nord, fins a l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, per a
assistir a un acte que reunix tant el cultural com el festiu: veure i sentir
les nostres nétes participant en el CONCERT
DE NADAL que va oferir l'Orfeó
Valencià Infantil, OVI.
És
el cas que, com ja m'havia anunciat com probable, va assistir Joan Llopis, un
dels membres nuclears de l'actual grup d'esmorzars i activitats, que està
"en tràngol" de ser iaio i que en el concert va tindre ocasió de
veure en viu i en directe una de les formes com es consolida la vinculació
familiar avis/nets.
Igual que a colp d'espasa s'armava als cavallers errants, "a colp de part d'alguna filla o nora" se'ns constituïx en avis. La trobada amb Joan em va fer recordar que hi ha altres companys i amics "en el mateix tràngol". Hi ha pròxims altres dues parts que conferiran eixa dignitat d'ací a uns dies a José Ignacio Spuche i en el mes de febrer a Antonio Signes. I, per descomptat, a les respectives dones, Mº Luisa i Maruja.
Potser Joan va tindre ja en el concert, una clara ocasió de comprovar com les nétes són les que marquen bona part de la vida dels iaios. Açò ja va ser així amb els meus fills: els seus iaios materns van tancar en el poble les portes de sa casa i se’n van vindre a València per a encarregar-se d'ells mentre els pares treballàvem.
Amb estos exemplets, futurs avis i iaies!, no pretenc donar-vos cap lliçó, perquè vosaltres ja sabeu massa, o almenys vos imagineu, com serà la vida de iaios. Només pretenc, a més de felicitar-vos "ante praevisa merita" pels nous naixements, solidaritzar-me amb vosaltres en l'entusiasme amb què afrontareu esta nova etapa de la vostra vida.
Enrique Herrero
Veritablement amic Enrique ha estat per a mi tot un goig, en el seu dia clar, participar a les escoles dels nostres nets el dia dels Iaios. A més de les activitats que feien. En aquestes coses us porte per davant més de vint anys. Ara mateix nosaltres podriem tindre besnets. Però, a mi no em mireu que no és cosa nostra. Falicitats als iaios i iaies i als que en un futur pròxim ho seràn. Tenim comprat els joguets? Nosaltres estem en l'etapa del sobre. Salut.
ResponElimina