RESPONSABILIDAD

Los artículos firmados expresan exclusivamente la opinión de sus autores.

dimarts, 2 de maig del 2017

Una de mocions i socialistes (FRANCESC JOVER)


... l'article meu que publica hui LA VEU per si pot anar al Nihil Obstat.
Autor: Francesc Jover per a Diari La Veu. Enviat el 30 d’abril de 2017

Dimarts, 2 de maig de 2017 



La reacció haguda a la proposta de moció de censura de Units Podem al govern espanyol per la totalitat de formacions polítiques clàssiques està deixat-me bocabadat. A més, totes les tertúlies televisives i radiofòniques s'han escarotat, més en contra que a favor. També m'han deixat estranyat i descol·locat diferents comentaris de destacats periodistes a la Cadena Ser. Menys mal que a el nostre Compromís li ha caigut prou be i diu que donarà suport, perquè en vista dels vents que corren podíem creure que estem fora d’ona. Sortosament, alguns prestigiosos periodistes, politòlegs i mitjans d'informació han manifestat correcta i oportuna la moció i han donat assenyats arguments a favor de la conveniència de fer-ho.
És de veres que el tema pels valencians és de segona importància per què afecta directament al govern espanyol i nosaltres estem capficats i expectants amb les experiències del govern del Botànic. Val. Però, defensar determinats perjudicis transversals que la moció de censura pot causar al govern valencià em sembla una actitud que m'atrevisc a dir que s’apropa a la paranoica. Solament els acalorats comentaris dels diferents líders socialistes es desqualifiquen per si mateix. Potser la formació morada ha fet errors, reconeguts o no, però això no lleva que la moció de censura és totalment oportuna a més de legítima, principalment per l'actual xarxa tan ben coordinada de lladres que hi ha al partit que governa Espanya. Cal dir, i em sembla que és inqüestionable, que estem en el moment més àlgid de tota la història de la lladreria política. El pitjor és, que tot ens fa pensar que encara no s'ha arribat a la cresta. Però, arribarà; recordeu-vos aquella cançó de Lluís Llach.
Carregar les tintes dient que el tema no és oportú, correcte ni ètic perquè augmenta el clima tens pel que travessa la situació actual del partit socialista, és desviar l'atenció, a més de confirmar que els ha agafat en el pas canviat i mirant-se el melic. Els socialistes no necessiten ningú de fora les seves files per veure's en la situació que estan; solament ells son els responsables. No dic res de nou si pense que la moció de censura de Units Podem ha estat feta a la justa hora i en el moment adequat, perquè l'actitud i tarannà del govern davant la greu situació, el mateix que l'actuació d'alguns membres del Poder Judicial son insostenibles. A més, una cosa ha quedat diàfanament clara: haver tingut aquesta iniciativa política tan oportuna en un moment que les institucions de l'Estat estant tan brutes de femta, demostra qui és la força política que lidera l'oposició d'esquerra. Els coste alguns acceptar o no.
El partit socialista havia d'assumir la situació en què es troba, intentar cercar les causes i analitzar els encerts i errors que ha tingut en el seu passat. Em sembla que açò es diu fer autocrítica i cal fer-la de tant en tant. No es pot viure de la imatge i força social que s'ha tingut en el passat. A més, no es pot menystenir a Podem pel fet que ha ocupat un espai social que ell no ha sabut mantindre.
L'actitud especialment de Susana Diaz, i més especial encara la de Rubalcaba –que el tenia com un home assenyat– és desqualifiquen ací mateix. Assumiu que esteu en altre lloc d'on estàveu i associeu-vos per guanyar com sol fer-se en política. Segons la banda on es dirigiu se us definirà. No vull donar-me-la de profeta, però pel camí que aneu no crec que arribeu enlloc. Heu d'assumir l'error comes per haver-vos identificant més en C’s que en Podem i d’haver afegit tot seguit una sèrie d'acusacions culpant-los de que Rajoy governe. Inexplicablement encara ara estan fent les mateixes acusacions. Ximplejar com adolescents amb una (dubtosa) formació de 32 escons de C's i menysprear l'altra de 71 escons de Podem per pors i paranoies infundades, demostra una inseguretat rallant amb el complex d'inferioritat. En lloc boirós on es troben ara els socialistes venen d'aquells vents.
A més a més, una moció de censura no es fa sempre, necessàriament, per formar un govern alternatiu. Pot aprofitar també, entre altres coses, per humiliar políticament i posar sobre les cordes un corrupte, inútil i ineficaç govern. No afegir-se a la iniciativa podria supondre, a més de voler estacar el clau per la cabota, debilitat, inseguretat, complexos, etc., que també poden tindre seqüeles.

1 comentari:

  1. Bueno, bueno, bueno ... O di inmortales! ubinam gentium sumus? in qua urbe vivimus? quam rem publicam .... ....? Ya soy muy viejo y años ha me hice misionero con la "ilusión" de salvar al mundo hasta que me dije : con la iglesia - la jerarquía, el estado - la oligarquía (sociedades perfectas ??? ???) hemos topado y tuve que saltar, saltar, pero ... natura non facit saltus y aquí estoy en la encrucijada. Qué dirección tomar? La derecha, la izquierda o la central? Si queremos ir adelante, navegar viento en popa a toda vela ya sabemos que el mejor paso está entre Scyllis y Caribdis... y no digo más para no enredarme y dejarme encantar con las flautas de tanto Calypso que nos circunda. Arsenio rey

    ResponElimina