El Mole, primer periòdic en valencià

Autor: Francesc Jover enviat al Nihil Obstat el 26 d’octubre de 2016

No em fa gens de gràcia que algun valencià mostre algun símptoma victimista. No negaré que la història no ens ha tractat molt be i que massa voltes ens han posat difícil mantenir la nostra identitat. Tot i així, i no ho dic per consolar-nos, quin poble al món no ha estat sotmès en alguna ocasió per altres més poderosos? Quants pobles o nacionalitats han sigut massacrades a traves de la història fins fer-les desaparèixer? El nostre País Valencià es manté viu malgrat que algú o alguns no els agrade o no ho valoren suficienment.

Em sembla que cal sentir-nos orgullosos de moltes coses que són nostres i per això mateix havíem d'estimar-les. Així i tot hui vull destacar un cas històric que ha d'omplir-nos de satisfacció per ser el primer País de tot l'Estat Espanyol que va gaudir d'una premsa escrita en una llengua no castellana. Una premsa que va ser capdavantera per ser escrita en valencià. Deixe pels erudits si «El Mole» s'ha de considerar promotor de la Renaixença valenciana o no, però del que si sembla evident que en el seu moment va jugar un important paper periodístic de caràcter liberal i d'entreteniment sorneguer a mida del poble valencià. A més, va obrir camí a molts altres que vingueren desprès.

Em sembla és hora de retre homenatge, si encara no s'ha fet, al periòdic «El Mola» que fou fundat per febrer de 1837 totalment en el valencià de l'època, encara que hi havia algun escrit o paràgraf, molt pocs, en castellà. En aquella època, no hi havia normativa ortogràfica del valencià i potser tampoc l'importava massa al seu autor. El títol «El Mola» amb tota seguretat seria pronunciat amb l'ò oberta perquè significava el mot valencià «el motle» que podria ser alguna cosa així com el patró. Cal dir que el segon periòdic de l'Estat en una llengua no castellana va aparèixer a Barcelona mitja dotzena d'anys desprès, el 1843, i duia per títol «Lo Verdader Català».

El setmanari «El Mola» fou una iniciativa de Josep Mª Bonilla i Martínez (1808-1880) conegut també pel pseudònim “Nap-i-col”. Fou un agut pamfletista, polític i poeta popular a més d'un reconegut i destacat liberal com be queda demostrat a traves de la línea editorial del capdavanter periòdic. Aquest periòdic va estar al carrer de 1837 a 1870, tot i que amb llargues absències per haver estat prohibit, perseguit i reprimit per règims absolutistes. En realitat sols va estar publicant-s'hi durant nou anys, i no complets. En la presentació del periòdic deien literalment que feien: «profesió de fe que es constitusió, llibertat, independencia de pensar, sinse partit algú, ni viu ni mort…» Tenia un caràcter especialment satíric, desguitarrat i era un prodigi de vivacitat i burla, per la qual cosa va haver de suportar persecucions i censures, suspensions i denúncies, de governs i de l'Església catòlica. Era d'ideologia liberal capdavantera. La història ens demostra a tothora, que els governs conservadors, que a alguns els fan tanta gràcia, sempre que han tingut l'hegemonia del poder polític, han retallat llibertats. Mai no entendré perquè part de la societat accepta governs que retallen llibertats. «El Mola» era molt acceptat per la societat més vulnerable d'aleshores, i el 1840 tenia la respectable quantitat de tres mil subscriptors.

Segons diu Racó Català, Manuel Sanchis Guarner va reconèixer la seva línia patriòtica i nacional d'«El Mola», però no el va enquadrar dins la premsa de la Renaixença perquè el principal objectiu del periòdic no era l'estètica literària sinó la seva pròpia línea política.

Últim editorial d'El Mole

Durant els anys que «El Mola» va estar sortint al carrer amb una periodicitat molt desigual, van haver-hi cinc èpoques diferents amb xicotets varietats poc significatives. Vull destacar la segona etapa pels anys quaranta que, potser per tal d'evadir la censura, cada exemplar eixia al carrer amb un nom diferent: «El Verderol», «El Colomí», «El Trull», etc., encara que la línia editorial era la mateixa. Col·laboraven en el periòdic, a part del director, Pascual Pérez Rodríguez i Josep Bernat i Baldoví, tot i que signaven sempre amb pseudònims.

Per finalitzar, permeteu-me contextualitzar l'època amb alguns dels més importants esdeveniments polítics i socials, encara que siga de manera esquemàtica. En el moment d'aparèixer «El Mola», febrer de l'any 1837, estava vigent al País Valencià des de 1833 l'estructura política i administrativa de tres províncies. Anteriorment, durant el trienni liberal (1820-1823), van haver-hi quatre províncies, una d'elles Xàtiva, que en ser restaurat l'absolutisme, va ser desestimada la de Xàtiva.

 Portada Primer número

També esdevingueren les primeres lleis de desamortització. Finalment, encara va conèixer la revolució dita «la Gloriosa», que va iniciar el sexenni democràtic (1868-1874). Fou precisament en aquesta època, 1870, quan «El Mola» va desaparèixer definitivament. Encara havia de ser nombrat rei d'Espanya, tot i que per poc de temps, Amadeu I de Savoia i  proclamar-se la República el febrer de 1873. El mateix any en arribar l'estiu, esclataria la revolució del petroli a Alcoi.

Em va fer molt de goig descobrir la iniciativa valencianista d'aquell periòdic que era per a mi desconeguda. Precisament ara que no són suficientment valorats els prodigis valencianistes tenim a les hemeroteques un periòdic que ens va obrir camí i ens ha quedat de testimoni. Els curiosos i estudiosos els tenen disponibles complets per poder-los escorcollar a la Biblioteca Valenciana Digital (bivaldi.gva.es).

 Portada Últim número

Francesc Jover