En apropar-se eleccions tothom ha d'afinar la punteria, si més no, per desmarcar-se una mica d'aquella societat presumptament malalta. Una societat està malalta quan vota repetidament i majoritàriament una formació política que ha destacat durant més de vint anys per ser mafiosa i destrellatada. Em mossegue la llengua per no soltar altres qualificatius. El fet d'elegir una i altra volta aquestos representants, és motiu per pensar que la nostra societat podria tenir algun tipus de problema patològic. No cal que us diga que m'estic referint a les paperetes de la Generalitat Valenciana.
Abans de continuar he de dir que tinc un ferm convenciment de la conveniència immediata de posar en pràctica el sistema electoral de llistes obertes, tan a nivell local com autonòmic. Per cert, una cosa que no he vist, -o no he trobat- en cap programa electoral.
Partint de la base que les eleccions de la propera setmana seran a nivell autonòmic i a nivell local, distingiria molt be una cosa i l'altra. A nivell local coneixem les persones i la trajectòria política i ètica de cadascú, però, a nivell autonòmic juga molt més el tipus de formació política, la ideologia i l'àmbit territorial del partit: valenciana o espanyola. He de manifestar que la meva opció és per un partit valencià sense supeditació a cap administració o disciplina de fora del País Valencià.
Convençut del que acabe de dir-vos, he d'afegir que a nivell de Cocentaina no puc donar el meu vot a cap formació valencianista desprès del maridatge que s'ha fet amb una formació que va optar per un codi postal. Una denominació poc original com sempre solen ser aquestes formacions locals, per altra banda molt respectables. Us donaré alguns raonaments, no per justificar-me -que no tinc perquè fer-ho- si no per transmetre la meva opció als lectors d'aquest diari.
Començaré per dir que el 03820, segons el programa electoral que es va presentar a l'Ajuntament de Cocentaina el 2011, no vaig trobar cap ideologia política. Vol dir que ni és blanc ni és negre, ni és carn ni és peix. No van fer cap promesa electoral amb l'excusa que -digueren- que les promeses es fan per no complir-les. Afirmaven que era la gent qui havia de decidir el que calia fer i com fer-ho, segons la situació econòmica que es trobaren. Digueren que no eren sucursalistes, la qual cosa donaven a entendre que eren autàrquics. Malgrat ser ambigus i d'arguments mediocres, arribaren a poder formar una força municipal capaç de ser frontissa. Però el paper d'oposició els ha estat molt ample a més d'irrellevant. Posaren dues xicotes de cap de llista descaradament testaferros, perquè mai els han deixat decidir i prendre decisions per elles mateix. No han tingut mai un objectiu clar del poble que volen perquè solament han sabut dir que no als plans que altres presentaven sense ser capaços d'aportar iniciatives. La seva iniciativa era dir no.
Amb l'ajuda del partit conservador, van fer un cop de mà als mitjans d'informació locals: ràdio i premsa. Potser fora una iniciativa d'ells o no, però la realitat és que ni la ràdio ni la revista van millorar. No van saber valorar el que pot fer-se des d'uns mitjans d'informació. Si cal reconèixer algun canvi, ha sigut donar més protagonisme a les institucions religioses des d'una administració que ha de ser aconfessional i laica. A més, no poden donar lliços d'ètica els membres que venen rebotats d'altres partits sense haver sigut mai exemples de clarificació. A més, està per veure encara de manera transparent per què no van completar una legislatura. Altres, tampoc poden ensenyar-nos res venint com a salvadors des d'entitats privades on mantenen càrrecs vitalicis i mai no s'han distingit pel tarannà democràtic ni transparent, malgrat les subvencions públiques que han rebut.
La diferència que ha aportat cadascú a eixe matrimoni contra natura és molt gran i ben evident, tot i que sembla que no tots són capaços de veure: per una part, la trajectòria ascendent i de "marca" com és Compromís amb importants càrrecs institucionals; i per altra, la mediocritat col·lectiva d'una formació que els han fet entrar per la porta gran malgrat no haver sigut capaços de demostrar la talla en cap moment.
Potser no agrade alguns el que estic dient, però, que déu ens agafe confessats (és una frase feta), si aquest matrimoni continua a l'Ajuntament de Cocentaina essent força frontissa.
Francesc Jover per ARAMULTIMEDIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada