En
el Forum de debats de la Universitat
La Nau de València, amb data 28 de Novembre, hem presentat el llibre editat per
la Diputació de València EL TRACTAT D’ALMISRÀ, del qual és autor Agustí Ventura. Aquesta presentació es
circumscriu dintre del cicle: La
historia dels nostres pobles .
En
l’acte participaren:
- Mateo Rodrigo Lizondo, profesor d’història medieval de la
Universitat de València
- Romà Francés Berbegal, president del Patronat de la representació
del Tractat
- Agustí Ventura, cronista de Xàtiva. Autor del llibre
- Antoni Signes, presentador, coordinador.
Encetà
el parlament el presentador recordant els objectius d’aquest cicle sobre la
historia: Relatar i analitzar els fets, episodis i períodes que han esdevingut
importants per a la constitució de la nostra identitat com a poble. Aquesta
tasca l’estem portant avant en una doble vertent. En primer lloc, donant a
conéixer els llibres publicats sobre la historia d’un poble concret. En segon
lloc presentant aquells llibres que abarquen la nostra identitat com a País.
La
presentació del Tractat d’Almisrà podríem dir que pertany als dos grups. Per
una part afecta al Camp de Mirra, donant-li el sentit de la seua existencia.
Per l’altra, esdevé un dels fets que ens atany a tots els valencians com a
membres d’un antic regne que el Rei Jaume I va conquistant i ha d’anar pactant
per tal de marcar les línies frontereres . En Aquest Tractat de 1244 el Rei en
Jaume va haver de reunir-se amb els castellans per tal d’establir les
delimitacions de les seues conquestes. Després d’àrdues negociacions, van
acordar marcar la frontera en la famosa línia Biar-Bussot, entre d’altres disposicions. Més enllà d’aquesta línia
restaría de domini castellà i Jaume I hauría de dedicar el seu objectiu a
organitzar l’administració dels pobles ja conquistats. El pacte amb els
castellans va ser difícil perque el princep Alfons ( el que més tard
anomenaríen el Savi ) abusant del
seu parentiu com a gendre del Rei en
Jaume exigía el Castell de Xàtiva per a poder signar el Tractat. Tanmateix el
Rei Jaume, que ja havía dit que “el Castell de Xàtiva era el pus bell del món”,
no estava disposat a regalar-lo ni com a dot de la seua filla Violant. Quan el
princep Alfons es va assabentar de que el seu sogre no entregaría el Castell de
Xàtiva a no ser que passaren les seues tropes per damunt del seu cadáver,
aleshores va signar. Aquella frontera va ser respectada durant tota la vida de
Jaume I, fins al regnat del seu net
Jaume II, qui amb noves incursions allunyà la frontera més cap al sur.
Al
ponderar la figura del Rei en Jaume I hem d’assenyalar com una de les característiques principals la
capacitat de negociació que tenía en la
seua tasca conquistadora. Així ho va demostrar en les rendicions de les places
de Burriana, València, Cullera, Alzira, Xàtiva, etc. Abans d’emprar les armes i
perdre vides ell prefería negociar, pactar les condicions. Si no eren
acceptades, tornava a intentar-ho amb altres propostes fins que foren
acceptades . Per això la historia l’ha considerat , més que com un gran
guerrer, com un gran jurista, promulgador i codificador de lleis (els Furs)…
El
professor Mateo Rodrigo ens explicà
minuciosament els arguments emprats en la negociació, recalant en la situació
geopolítica de Castella i València i llurs interesos, per tal de comprendre
millor el ressò del Tractat.
Romà Francés, com a president del
Patronat ens mostrà la festa, fins i tot mitjantsant un video que resumeix les
principals escenes de la representació en el Camp de Mirra, que tots els anys
es celebra el 25 d’agost.
Finalment l’autor,
Agustí Ventura, com a bon cronista
ens va esbrinar totes les parts del llibre fent el seguiment de la Crònica de Jaume I . Es d’apreciar la
investigació exhaustiva que l’autor ha
realitzat per tal de fer coincidir les dates i els fets.
El
llibre que té un formato de 34X24 conté moltes pàgines ilustrades per
fotografíes a colors de la festa i dels pobles afectats pel Tractat.
Antoni Signes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada