En els darrers dies de juny, vam perdre al nostre amic Pepe Pellicer, després d'una lluita de quatre anys contra una malaltia degenerativa. Tot i el seu patiment i les dificultats per comunicar-se verbalment en els últims mesos, sempre ens rebia amb un somriure ampli i agraït quan el visitàvem. Aquesta qualitat va ser la més recordada pels que van assistir al seu comiat. Josep Pellicer va encetar la seua vida pastoral al poble de Benidoleig on va romandre quatre o cinc anys. Prompte es va adonar de que molts homes del poble, davant la crisi econòmica que vivía el país, pretenien desplaçar-se a l'estranger per a treballar i poder alimentar a la família.
Quan mig Benidoleig ja estava treballant a Osnabrück Pepe demanà el trasllat a Alemanya com a capellà d'emigrants per tal d'estar prop dels seus feligresos. L'envien a Osnabrück.
Per mediació de Pellicer també vam anar a treballar a la Karmann, durant les vacances d'estiu, alguns col-legials de St.Tomàs que voliem practicar l'alemany i de pas guanyar alguns marcs.
D'Osnabrück el van traslladar, al cap d'uns anys, a Hamburg, on es va ocupar de la direcció de la capellania d'emigrants espanyols més important. D'Hamburg va passar a Stuttgart, on va romandre fins a la secularització.
A Alemanya es va quedar treballant fins a la jubilació que va tornar a la seua Oliva natal.
Una anécdota digna de destacar: Quan van defenestrar a D. Josep Espasa com a rector del Col-legi de St, Tomàs perque l'arquebisbat pretenia dirigir i manipular l'economia del Col-legi; l'arquebisbe buscava un antic col-legial dòcil per anomenar-lo rector. Aleshores va pensar en Pepe Pellicer. El van fer vindre d'Alemanya i li van oferir el nomenament. Va demanar un temps per a pensar's'ho. I abans de tornar cap Alemanya els va contestar que ell no anava a col-laborar en la destrossa del Col-legi que havia sobreviscut des de 1550.Així es va deixar bocabadats i s'en va tornar a l'emigració.
Jo sempre vaig mantindre una bona relació d'amistat amb Pepe Pellicer. Alguns estius, aprofitant les vacances, vaig anar a sustituir al seu company capellà d'emigrants a Hamburg, a Stuttgart i a Berlin. I alli van compartir pastoral i la problemàtica dels emigrants..
Recorde amb molta nostàlgia les estances al seu costat vivint les peripècies dels emigrants espanyols a Alemanya.
S'ens ha anat un gran amic i una gran persona.
Antoni Signes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada