AUTORES DE POR AQUÍ (un equipo de 3 + un altre de 2)

un grano de sal

DECONSTRUYENDO...PARA RECONSTRUIR

Elaborado para Tiempo de Hablar por el «Equipo» de Valencia:

José Ignacio Spuche, Ovidio Fuentes, Faustino Pérez, Deme Orte.

Para acceder a la revista y en ella al artículo (en página 27), 

PINCHA sobre el ENLACE

http://rahepomi.dns-privadas.es/moceop_th/th138a.pdf

Com que m'he llegit bona part del llibre, ja sé quelcom de la mestra Dna. Úrsula Angulo Babió, de la seua germana Joana i de son pare el coronel Angulo. 

No és una novel·la, però sí un relat viu, sorprenentment per la contraposició de documents ("pieles") a favor i en contra de la mestra i la germana. La primera ix prou ben parada, com ho demostra la "Relació d'alumnes de l'escola de Dna. Úrsula" a la plana 32. No em queda clar si la Joana només era, com diuen els autors, "una xica moderna i agraciada" o més bé "una rica penyora" . 

Els que hem llegit "Crònica d'un viatjant", estem assabentats que Antoni Signes no és limita a fer una simple descripció de les persones, els fets o els llocs; sempre va més enllà i contextualitza el descrit. Dedica, per exemple, dos apartats a la duquessa d'Almodóvar. I que han de veure una i l'altra? Tant que va ser la Testamentaria de la duquessa qui, després de les oposicions, va nomenar a Dna. Úrsula mestra de Gata. 

Si vols més contextualització, para el cabàs:

"(com veiem les reformes d'ensenyament escolar ja vénen de ben lluny)." i així la nova mestra, "xove amb unes idees progressistes", arribada a Gata en 1831, ja no podrà exercir d'acord amb les lleis educatives del "Trieni Liberal" (1820-23), sinó seguint la normativa de la reforma del Reglament de 1825, parida en la Dècada Ominosa (1823-1833) "i que endossa a la instrucció escolar de les xiquetes la costura i labores propias de su sexo, ben diferent de la instrucció masculina." Encara patiria (més aviat pareix que gosaria) un altre canvi, quan en 1836 "l'administració estatal va decidir fer-se càrrec directament de totes les escoles públiques"

"El coronel Angulo" serà prompte o tard el títol d'una pel·lícula o una sèrie televisiva (millor, per exemple, que "El águila Roja"). Tot serà que Antoni Signes s'ho pose en el cap. Suggerisc al possible guionista que inicie el relat amb l'episodi de la fugida de la presó de Tudela, fet que em sembla la mar de cinematogràfic.

La biografia del coronel, que no va ser precisament un "chusquero", dona material més que suficient per, a partir de la seua vida, fer un bon repàs al període que va des de la "Guerra de la Independència" fins a "La dècada ominosa", passant per la Pepa i "El trienni lliberal". I és que, altra volta, la contextualització de les gestes del coronel constitueix una bona classe de repàs de la història d'Espanya.

Placa ubicada al darrere de la Llotja

Sóc testimoni del fet que, davant d'aquesta placa, l'historiador francés Pierre Jobit exclamà "¡Estos españoles!" (Havia vingut a València per a visitar els llocs relacionats amb Sant Tomàs de Villanueva i l'hi vaig fer de cicerone en la seua visita)

"... el setge i presa de Saragossa apareix escrita com una gran victoria de Napoleó en la relació de batalles retolades en l'Arc de Triomf de París." contextualitzen els autors del llibre. 

Si arribe ió a saber-ho!, A aquell retor (hispaniste erudit) l'hi haguera recordat la fabula de Fedro:

Peras imposuit Iuppiter nobis duas:

propriis repletam vitiis post tergum dedit,

alienis ante pectus suspendit gravem.

Hac re videre nostra mala non possumus: 

alii simul delinquunt, censores sumus.

O siga que el deu Júpiter ens va ficar una sària darrere amb els nostres vicis i una altra davant amb els aliens. Moralitat en traducció lliure: "Li diu el mort al degollat: Qui t'ha fet eixe forat?"

I damunt Pierre Jobit, en el pròleg del llibre "El obispo de los pobres", diu: 

"A cuantos entonces me ayudaron...los alumnos del Colegio Mayor de la Presentación y de Santo Tomás de Villanueva, especialmente su Segundo Consejero el P. Herrera...testifico mi vivo reconocimiento..."

Moltes gràcies pel record, però ni Consejero (que consiliario) ni P. (que seminarista i prou) ni Herrera.

Remate la faena confessant que he escrit tot açò perquè Antoni (el Signes) m'ha fet un chantaje: mentre em dedicava el llibre, em donà a entendre que era "do ut des": com segurament faràs alguna mena de presentació en el blog, ió et regale el llibre.

La dedicatòria diu: 

"A mon amic Enrique Herrero per a recordar·li que la Història cal coneixer·la al menys per evitar que ens la manipulen."

POST  SCRIPTUM. 

Com deia mossen Sorribes, valencianiste de pro, al acabar l'homilia: Ara un resum per als "xurros"

Presentación de la Editorial Brúfol

LA MESTRA ÚRSULA I EL CORONEL ANGULO, DE ANTONI SIGNES I EMILI SIGNES

JULIO 23, 2014 ADMIN

Presentamos un nuevo libro, en este caso en valenciano.

Es la historia de una señora, doña Úrsula Angulo que llegó a Gata(Alicante) con la orden de maestra titular en 1831. Aquí se casó, tuvo hijos y nietos, permaneció en la escuela más de treinta años hasta su muerte en 1869. Su acoplamiento a la cultura gatera no fue fácil. Su persistencia venció todas las dificultades i el pueblo, al final, reconoció  su validez como docente y la tomó como referente para apodar a sus descendientes como “de la mestra”. Apodo que ha llegado a nuestros días.

Lo anterior corresponde al párrafo central de la contraportada y, como la mayor parte del libro se refiere al Coronel Angulo, os traduzco el siguiente:

"Otra historia que ha pasado del ámbito de las fantasías al de la realidad es la del Coronel Angulo, el padre de la maestra Úrsula, que no solamente participó en mil batallas de principios del siglo XIX, sino que estuvo presente, en lugares destacados según documentos, en dos momentos muy importantes de la historia de España, como son el Sitio de Zaragoza y la rebelión de los coroneles en el pronunciamiento de Riego, 1820."