"EL CIERVO" I ALTRES COMMEMORACIONS per Vicent Cremades

EL 60 ANIVERSARI DE LA REVISTA "EL CIERVO"

 I ALTRES COMMEMORACIONS.

Al llarg de l'any 2012 es commemoren diversos esdeveniments.

             D'entrada, és el 75 aniversari de la signatura de la Carta Col·lectiva de l'Episcopat espanyol al món. Josep Miquel Bausset ens ho va  recordar amb l'article publicat al diari Levante, el dia 1 de juliol. Amb motiu de la Guerra d'Espanya, i a instàncies del general Franco, el cardenal Isidre Gomà va redactar la Carta Col·lectiva de l'Episcopat, que no fou signada per tots els bisbes, i que va significar una prova més de la unió de l'església i el règim dictatorial i feixista de Franco.

             Al mateix temps és el 50 aniversari de la celebració del Concili Vaticà II.  Honori Pascual, sota  el títol dels "silencis eixordadors de l'església", ens ho va recordar amb l'article publicat en el Levante del dia 25 de gener d'aquest any:  http://www.levante-emv.com/opinion/2012/01/25/silencis-eixordadors-lesglesia/875519.html.  El Concili Vaticà II va ser anunciat pel papa Joan XXIII durant el mes de gener de 1959 i va ser inaugurat solemnement el dia 11 d’octubre de 1962.

Medalla Identificación Participantes

 

            També es commemora el 50 aniversari del Contuberni de Munic. El 6 de juny de 1962 es va projectar l'Espanya europeista en una reunió de l'oposició no comunista a Franco, on foren presents, entre d'altres, Salvador de Madariaga, Rodolfo Llopis, José Maria Gil Robles, Dionisio Ridruejo, Vicent Ventura. Era la mostra més evident del sorgiment d'una nova consciència contra la dictadura. Aquest fet va demostrar un més dels avisos que ens anunciaren una transició que estava per vindre.

            A més a més, és el 50 aniversari  de la Publicació de "Nosaltres els Valencians" de Joan Fuster. La seua aparició, curiosament a l'Editorial Edicions 62, fou un punt decisiu en la història política del País Valencià perquè va fer una anàlisi molt completa sobre la nostra societat.

            Tal com hem vist, l'any 62 fou un període de temps molt especial. De fet  va significar un punt d'inflexió en la societat, tant a nivell social com a nivell polític. Són un anys en els quals s’experimenta un fort desenvolupament econòmic que porta a grans canvis estructurals. Les grans transformacions econòmiques que va viure la societat des de l'inici dels anys 60 van alterar profundament els modus vivendi tant del País Valencià, com de l’Estat espanyol.

           

            A principi dels 50, encara no es vivia aquesta efervescència. Eren uns temps molts difícils. No obstant això, sota la dictadura feixista sorgia una nova generació nascuda després de la Guerra Civil, amb moltes inquietuds i amb una consciència més predisposada per a  lluitar contra la dictadura. El franquisme es movia en una dinàmica de canvis de forces. La necessitat d'adaptar-se al nou escenari internacional va fer que el Cabdill cedira importants espais als representants d'un catolicisme que es mostrava partidari d'entrar en la política. En 1951 quan Joaquin Ruiz Giménez arriba al ministeri d'Educació, va impulsar tot un procés de renovació i d'adaptació al món que s'havia conformat després de la Segona Guerra Mundial. Una vegada més l'església li va donar un bon suport al règim perquè aquest poguera continuar fruint dels seus privilegis. Una església -no hem d'oblidar-ho- completament nacionalcatòlica que ho vertebrava tot.

 

60 aniversari de "El Ciervo"

             Nosaltres avui volem recordar més àmpliament un altre esdeveniment, el 60 aniversari de la publicació de la revista "El Ciervo", que va sortir en aquest context polític i social, una publicació que vam conèixer al Seminari i que donàvem una ullada i llegíem amb molt d'interès.

            Aquesta revista va representar una fita, un punt decisiu molt capdavanter en el món intel·lectual catòlic. Estava escrita íntegrament en castellà i dirigida pels germans Llorenç, Joan i Joaquin Gomis, i també per Roser Bofill. La publicació tenia continguts de religió, política i cultura.

             L'any 52 també va ser l'any del Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, que fou la gran obra del bisbe Modrego, i va representar una gran mobilització de tots els segments de la societat catalana, en un moment històric en què l'església tenia el control de la societat i en el qual la mobilització religiosa també tenia un segell cultural i polític.

            Amb l'obertura que va representar el Congrés Eucarístic comença a canviar la situació. Es van establir contactes amb els teòlegs europeus i alhora es feren traduccions dels seus escrits. Aquesta situació va propiciar que aparegueren ciutadans que reflexionaven sobre l'església i el moment històric.



número 736
Julio-Agosto 2012

          Als redactors els guiava un esperit de religiositat més evangèlica,  molt llunyana del nacionalcatolicisme. La revista representa el compromís de renovació més avançat i d'enfrontament amb el franquisme. Aquesta publicació va suposar una finestra oberta al pensament europeu i nacional, optant contínuament per la renovació i la reconciliació. A través de les seues pàgines, es podien conèixer intel·lectuals i pensadors de molta talla, com a Péguy, Bernanos, Maritain, Mounier, etc. Pel que fa a nivell nacional, escrivien també José Luis López Aranguren, Alfonso Comín, Laín Entralgo, el padre Llanos, Miguel Fernández Ordóñez, i molts altres intel·lectuals interessats en noves aportacions tant religioses com socials.       

         En una entrevista que li feren a Roser Bofill, impulsora de la revista  i companya de redacció i esposa de Llorenç Gomis -la Vanguardia 9 de juliol de 2011-, deia que el problema que tenien era que havien de passar dues censures, per una banda la franquista, i per l'altra, l'eclesiàstica. A més a més, això ens confessava, que l'obertura del Vaticà II els havia confirmat que anaven pel bon camí i que la Transició era el triomf de tot allò que s'havien compromès a defensar  durant tants anys.

             Comptat i debatut, podem acabar dient que va ser una revista feta des del catolicisme progressista, ecumènic i demòcrata, tan crítica amb el franquisme com oberta a les  influències exteriors.

Vicent Cremades.

Setembre 2012.  

 

(Publicado en la edición impresa del nº 51 de NIHIL OBSTAT)